Revista Emporion

Ziuuuu i amén!

51

Conte

– Molta negror, molta foscor, sí, sí, però ací no passa res!- Una veu airada i gutural, provinent d’una certa altura, trenca la pau i la tranquil.litat dominical.
– Això, això, que comenci, que comenci… !! -s’hi afegeix un altre espontani un pèl exaltat i traient el cap per una finestra esquifida.
– Però…. escoltin, vostès què carat remuguen…..? -apareix al balcó la veïna del segon, esverada amb els ‘rulos’ al cap i una xarxeta rosada que els hi cobreix.
– Si d’ací a deu minuts no comença, posaré una reclamació…. -els nervis es comecen a crsipar a les altures!
– Jo encara diria més, si d’ací a deu o, a tot estirar, quinze minuts no comença, ací hi haurà sarau i del bo! -sentencia enèrgic i neguitós i a punt de quedar enredat amb la cortina que li fa de teló de fons!
– Però què s’empatollen, ànimes de càntir? Que no veuen que l’espectacle l’estan muntant vostès, amb tota aquesta cridòria? Entrin a les seves llars, si els plau….
– Miri bona dona, si vostè no té cap interès a gaudir de l’espectacle, el millor que pot fer és esfumar-se i deixar-nos tranquils! -li etziba l’un des de dalt.
– Passsi, passi cap dins, que es palpa una humitat a l’ambient que no li convé gens! -l’aconsella l’altre des de la finestreta.
– És ben bé…. s’han ben begut l’enteniment! Reptar-vos a crits, esperar i reclamar … .. un espectacle….? Però que no ho veuen, la que està a punt de caure?? Semblen boits!!! -clama la dona, ja un xic fora de si…!!

………………. parraaaaaaabooooooommmmm………………..

– Ooooooooooooooohhhhhhhh…. -deixa anar una veu satisfeta des de la finestreta.
– Valga’m Déu i Santa Maria… pro.. pro….
– Però res! -l’interromp des de dalt- ara sí que això va de bo, faci el favor d’estar en silenci, l’espectacle és a punt de començar! Ho veu o no ho veu?
– Em voleu fer creure que tot aquest rebombori que han muntat és per veure, només, com cau aigua del cel? Au va home va!! Aquesta cançoneta me la sé de fa molt de temps i és exact…..
– Xxxxxxxxxxxxxxxttttttttttttttttt -deixen anar els veïns alhora, tot fulminant-la amb la mirada! La dona, havent rebut la darrera sentència a través de les mirades, gira cua i se’n torna a la seva llar….

– Ja era hora, ara sí que estarem tranquils! -refila satisfet el de dalt.

…….. parapapapapapappabrrooooooooooooommmmmmmmmmmm…..

-Uaaaaaaauuuuuuuuuuuu, aquest ha sigut dels bons, brutal! -es sent una veu emocionada des de la finestreta…
-Això  és tot un festí, que en som d’afortunats, guaitant-ho tot com si fóssim a primera fila! -respon satisfet el de més amunt.
– Jo encara diria més, com si fóssim a la platea!!! Guaita, Guaita… Ep! Atura’t, sents la melodia celestial? -senyala el de la finestreta.

…blop… blop…  blop, blop, blop, blop, blop, blop, blop,  blop, … … …

– Oooooooooooooooooooooohhhhhhhhhhh -refilen alhora, badocs i satisfets, contemplant l’anhelada funció!
– Excelsssssss!!!!!!! -l’un.
– Gloriooooooooós!!!!!!!!!! -l’altre…

– Ziiiiiuuuuuuuuuuu….. atravessa un llampec trapella, dirigint-se veloç cap a la finestra esquifida i arrebatant-li la vida fugaçment a l’espectador ja extasiat…..

Des del balcó del segon i molt ben resguardada, la dona, tafanera com n’hi ha poques,  rere el vidre s’afanya en senyar-se i deixa anar un ansiós i poruc “amén” !!

Comentaris