Revista Emporion

Qui no sap escriure en català? (22)

6

Regla 19  –  Accents

Per escriure bé el català cal saber posar els accents gràfics quan correspongui.

Accents tònics

Començarem per explicar els accents tònics, que tenen totes les paraules de més d’una síl·laba, tant si porten accent gràfic com si no en porten.

A totes les paraules de més d’una síl·laba, n’hi ha només una que es pronuncia amb més força: es diu que porta accent tònic, i s’anomena tònica. Les altres són àtones.

  • ·Les paraules agudes tenen l’accent a l’última síl·laba: fanalcapità
  • ·Les planes tenen l’accent a la penúltima síl·laba: cadirapèsol, Maria, cua
  • ·Les esdrúixoles tenen l’accent a l’antepenúltima síl·laba: bàsicainfluència

Atenció!:

En català la i i la u no formen síl·laba amb la vocal següent aeo.

Per aquest motiu, són planes paraules com Mariacavalleria, canvioinsinua, estalvio i són esdrúixoles paraules com influènciaNúriasèrie, espècie, memòriahistèria, ingènua, perpètua.

(Com veurem a continuació, això afecta els accents gràfics: a diferència del castellà, en català no s’accentuen Maria, cavalleria, teniaseria, etc., i sí que s’accentuen influència, sèrie, Núria, memòria, etc.).

——————————————————————————————————————————-

Accents gràfics

No sempre els accents tònics s’han de transformar en accents gràfics (igual com passa en castellà, francès, etc.). A continuació veurem en quins casos cal fer-ho en català, però abans cal explicar quines classes d’accents gràfics usem.

En català hi ha dues classes d’accents gràfics, un va d’esquerra a dreta, es diu greu (è) i un altre va de dreta a esquerra, es diu agut (é).

Si una síl·laba porta accent gràfic (després veurem quines):

  • ·la vocal a sempre porta accent greuà
  • ·la i i la u sempre porten accent agutíú
  • ·la e i la o poden portar un o altre dels dos accents, èéòó

Exemples: capità,  pèssima,  progrés,  camí,  còmic,  camió,  fúnebre

Els que parleu bé el català ja sabeu que les paraules tenen significat diferent segons la fonètica de les e greu o aguda, no es diu igual el número 10 (deu) amb la e oberta, que la divinitat (Déu) amb la e tancada, i el mateix passa amb la o greu o aguda, no es pronuncia igual el nom d’una part de l’esquelet (os) amb la o oberta, que el nom de l’animal que s’escriu amb les mateixes lletres (ós) però amb la o tancada.

Quan porten accent gràfic les paraules en català?

– S’accentuen les paraules

agudes acabades en vocal, as, es, is, os, us, en, in

serà,   vuitè,   vindré,   camí,   això,   camió,   oportú

vindràs,   mercès,   manés,   Lluís,   arròs,   calabós,   confús

mossèn,   encén

Berlín

2 – S’accentuen les paraules

planes que no acabin precisament en vocalas, es, is, os, us, enin.

     càrrec, fètid, tindríem, telèfon, príncep, cadàver, terratrèmol

Com a conseqüència, no s’accentuen les paraules

planes acabades en vocalas, es, is os, us, en, in

                 bisbe, calma, coses, exigu, Maria, ferro, pensi, presos, mirin, volia

Atenció!:

Una falta molt freqüent relacionada amb paraules acabades en en:

S’han d’escriure sense accent origen, examen, perquè acaben en en

Però s’han d’escriure amb accent orígens, exàmens perquè acaben en s

– S’accentuen totes les paraules esdrúixoles

         Núria, màxima, església, conseqüència, hipòtesi, memòria, època

4 – Finalment, hi ha les paraules que

s’accentuen per evitar confusions

Com hem assenyalat abans, hi ha paraules que s’escriuen igual i tenen sentit diferent (Déu, 10), (os, ós), i aleshores una de les dues porta accent per distingir-les.

Les principals:

Bé, béns (possessió, possessions, contrari de malament) – be (xai)

bóta (recipient) – bota (calçat)

Déu (divinitat) – deu (10, té un deute)

dóna (entrega) – dona (femella)

és (verb ser) – es (es pensa, etc.)

fóra (verb ser, seria) – fora (que no és dins)

mà (extrem del braç) – ma (possessiu: ma mare)

món (Terra) – mon (possessiu: mon pare)

nét (fill del fill) – net (no brut)

ós (animal) – os (de l’esquelet)

pèl (cabell) – pel (per el)

què (quina cosa) – que (l’home que…)

sí (afirmatiu) – si (condició per una cosa, o tornar en si)

sóc (verb ser) – soc (tronc)

sòl (a terra) – sol (astre, sense companyia)

són (verb ser) – son (ganes de dormir, possessiu: son pare)

té (posseeix) – te (infusió)

ús (utilització) – us (us penseu, etc.)

véns (t’acostes) – vens (et desprens per diners)

Atenció!:

En aquests casos, si us equivoqueu, és natural que el corrector de l’ordinador no us avisi.

L’ordinador no pot endevinar, per exemple, que és absurd dir:

             De cadires en tinc déu ……….  (accentuat déu vol dir la divinitat)

I que el que volíeu dir era:

             De cadires en tinc deu ……….  (no accentuat deu vol dir 10)

Amb la pràctica, aquestes paraules s’aprenen fàcilment.

La millor pràctica és llegir força i escriure sovint.

Comentaris