Revista Emporion

X Sortida cultural a Beuda – Ruta romànica

3

Hem de destacar i agrair la tasca que porta a terme la Confraria del Roser, amb en Josep Riera i Torrent, que organitza aquest cicle de visites al romànic català, guiades per Joan Badia i Homs, historiador i expert en el tema, que fou el guia perfecte per a la visita al municipi de Beuda.

Programada amb temps suficient a causa de la quantitat i qualitat de les esglésies a visitar, dematí i tarda, amb dinar a Beuda, tingué l’extensió necessària per fer un recorregut als quatre edificis romànics que alberga aquesta ruta romànica.

Beuda està reclòs entre el massís del Mont i la vall del Fluvià, a la Garrotxa, al nord de Besalú.

Inclou els agregats de Lligordà, Palera i Segueró, i la seva activitat econòmica la constitueixen l’agricultura de secà, la ramaderia, les antigues pedreres d’alabastre i granit i la fàbrica de paper. Les pedreres forniren la base constructiva del romànic en aquestes contrades.

Restes del castell roquer en l’alt cim que domina el poble, i un altre, de posterior en el temps i en lloc més accessible, que es conserva en molt bon estat. Són de destacar les extenses masies que s’hi conserven. 

Comentarem les quatre visites realitzades.

 

Sant Feliu de Beuda-Pica Baptismal1 – Església de Beuda, Sant Feliu de Beuda – Romànica del segle XI

Bell edifici romànic de tres naus, la central amb volta de canó i les laterals de quart de cercle, acabades en tres absis.

Imposa la severitat de la façana, amb un portal format per tres arcs en degradació, tres finestres situades simètricament i un feixuc campanar de torre, que en la part superior i per sobre de les campanes disposa d’un comunidor obert als quatre punts cardinals des d’on s’exorcitzaven les tempestes.

Conserva una escala externa per accedir al campanar.

La planta és irregular, més estreta a la part de davant, amb àmplies columnes que sustenten les voltes. La porta està flanquejada amb dues columnes amb capitells esculpits. Conserva una pica baptismal del segle XII, decorada escultòricament amb tres arquets cecs i figures en relleu, i detalls florals, possiblement inacabada.  

 

Jubileu Basilica Sant Sepulcre-Palera2 – Priorat del Sant Sepulcre de Palera (Sant Domènec) – Gran Jubileu del Sant Sepulcre

Església romànica, del segle XI, antic priorat benedictí, de tres naus, la central de volta de canó i les laterals amb voltes de quart de cercle que fan de contrafort,  amb pilars rectangulars amb absis Campanar d’espadanya, sobre la façana de ponent amb cadireta.

Com església de peregrins tenia els mateixos beneficis que la visita al sant sepulcre de Jerusalem, a Terra Santa. Es conserva un fragment, (fotografia) del que reproduïm la inscripció al peu del fragment del document que s’exposa en la pròpia església:

“Fragment d’una antiga traducció al català de

l’Acta de Consagració de la Basílica (PALERA)

Als cuatre de les nones de setembre de MLXXXV”

 Donen constància. En ella consta les gràcies concedides que són les mateixes que s’obtenen en el Sant Sepulcre de Jerusalem.

Tenia davant de la façana de ponent, una galilea també romànica, un xic posterior a la nau principal, on podien descansar els pelegrins que la visitaven, que fou destruïda inexplicablement per l’arquitecte encarregat de la reconstrucció de l’església.

En la part exterior de l’església s’hi han fet excavacions que mostren antigues dependències del priorat.

Modernament s’hi apleguen els Cavallers del Sant Sepulcre.

 

Sant Pere de Lligordà3 – Sant Pere de Lligordà 

Església romànica del segle XII que consta d’una nau amb un gran absis llis i un campanar d’espadanya convertit en torre.

Les cúpules presenten en la part constructiva la utilització de pedra de menor densitat per disminuir el pes de les voltes i cúpules.

La porta a migdia és formada per dos arcs en degradació, una llinda senzilla  i una creu en alt relleu.

 

4 – Santa Maria de Segueró  

Església romànica del segle XI d’una nau, amb un portal amb arquivoltes en degradació. La parròquia de Segueró és consignada per primera vegada en un instrument datat l’any 1001 i l’any 1017 el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, la cedí a l’efímer Bisbat de Besalú. Més tard cedí al monestir de Santa Maria de Besalú un mas situat dins del termes d’aquesta parròquia.

Santa Maria de SegueróPosteriorment va  passar a dependre del Bisbat gironí.

Església d’una nau, capçada per un absis semicircular que externament presenta un fris d’arcuacions llombardes i un fris dentat, damunt del qual hi ha la cornisa de sota la coberta.

La porta d’accés presenta arcs en gradació, llindar i timpà d’acord amb la tipologia de les portes de les terres del Rosselló.   

És llarga la seva història. Al segle XV fou convertida en fortalesa, amb matacans a la façana, l’absis sobrealçat i espitlleres, que li donen un aire ferreny. En procedeixen unes taules de l’altar major, obra renaixentista de Pere Mates (segle XVI), conservades actualment al Museu Diocesà de Girona, i s’hi venera una imatge de la Mare de Déu, gòtica, tallada en alabastre i policromada (segle XIV), la qual suggereix la de la Mare de Déu del Mont.

Prop de l’església de Santa Maria hi ha la gran masia del Noguer de Segueró, una de les més importants de la comarca. La genealogia dels Noguer és coneguda des del 1203 i el cognom perdurà fins al segle XIX, en què Estanislau Vayreda i Vila es casà amb la pubilla del Noguer de Segueró.

L’església ha estat molt ben conservada al llarg de la seva història i avui és un petit museu que conserva,  entre d’altres, armes de la Guerra del Francès trobades sobre les voltes, capelles laterals, ornaments decoratius propis de la quaresma i lloc d’enterrament dels Noguer.

I així va acabar la desena visita cultural. Esperem la pròxima!

Comentaris