Revista Emporion

L’autèntic “cas Volkswagen”

6

Volkswagen, el fabricant alemany de cotxes, està copant aquests dies bona part de l’atenció mediàtica mundial. La raó la trobem en la utilització d’un programa per part de la marca que maquilla els nivells reals d’emissions dels seus motors dièsel per tal d’acostar-ne la lectura als llindars permesos per la legalitat de molts països, només en els moments en els quals estan passant una revisió mecànica. L’escàndol presenta dues dimensions molt reveladores de la nostra societat.

D’una banda, la major part de l’atenció s’ha centrat en el perjudici que el fabricant ha causat als seus consumidors i a la seva pròpia imatge, que sovint ha promocionat com a verda i neta. Segons aquesta tesi, fortament impulsada des dels Estats Units, on es va destapar l’estafa, Volkswagen hauria ofert als seus clients uns motors que no s’ajustaven a les característiques anunciades, i els va causar així un perjudici. Aquesta visió, però, senzillament xoca amb la realitat de la naturalesa de les modificacions realitzades als motors. L’adulteració no afecta el rendiment dels propulsors, sinó que simplement maquilla puntualment les emissions produïdes quan el cotxe detecta que està essent revisat. El conductor, de fet, no percep cap rendiment diferent al promès per la companyia i, si forcem una mica l’argument, fins i tot es podria arribar a considerar que la manipulació ajuda el propietari del vehicle, ja que s’assegura que no li seran detectats nivells il·legals d’emissions sobre els quals hauria d’actuar, la qual cosa li produiria una despesa. Per aquesta mateixa raó, és probable que molts propietaris decideixin no acceptar el que la casa ha anomenat “reparació” per als seus vehicles, perquè aquests no tenen res espatllat. A què respon, llavors, aquest magnificat escàndol? A interessos comercials. VWEls Estats Units, ara fa uns anys, ja van emprar una estratègia similar per desprestigiar el fabricant japonès Toyota amb la revelació d’una fallada massiva en el seu sistema d’acceleració, que podia provocar la pèrdua de control del vehicle durant la circulació i, per tant, greus accidents. L’escàndol es va magnificar de tal manera que va afectar molt directament el fabricant japonès, tant pels costos directes en reparacions com, sobretot, per la imatge i pèrdua de clients. El cas, però, és que molts altres fabricants, incloent Ford i General Motors, dels Estats Units, han hagut de cridar els seus vehicles a revisions des de llavors, amb fallades tan o més greus i que afectaven un major nombre de models. D’aquests casos, però, poc o res n’ha dit la premsa. Als mercats no europeus, Volkswagen, com Toyota fora del Japó, és una marca que fa la competència als fabricants locals i s’usa qualsevol oportunitat per mirar de frenar-ne l’entrada als mercats. Corea del Sud, tan bon punt es va exposar l’engany de Volkswagen, va prohibir la venda dels vehicles alemanys al seu territori on, curiosament, els fabricants locals com ara Hyundai o Kia estan perdent quota de mercat davant cotxes d’importació. Com en el cas de Toyota als Estats Units, però, ja va sortint a la llum com, en realitat, són moltes les marques que maquillen, d’una manera o altra, els valors d’emissions dels seus vehicles. Aquesta és una realitat que, poc o molt, tots els conductors coneixíem, encara que fos en comparar els nivells de consum de combustible sobre el paper i el que ens toca assumir quan passem per la benzinera. No seré jo qui defensi aquesta pràctica, però sembla com a mínim hipòcrita posar-se les mans al cap amb el suposat escàndol de Volkswagen.

Com s’anunciava al principi de l’escrit, però, hi ha una dimensió en tot aquest cas que ha quedat relegada a un segon pla i que, lluny dels interessos comercials d’algunes multinacionals i un grapat de governs, ens afecta a tots. Les emissions ocultades pel mecanisme de Volkswagen afecten les lectures dels nivells d’òxids de nitrogen, que les mostra fins a 35 vegades inferiors a les reals. Tal com repassava en un article publicat a l’EMPORION el març de 2013, l’excessiva concentració d’aquest gas a ciutats com Barcelona i Madrid els ha valgut l’obertura d’expedients sancionadors per part de la Unió Europea. Els òxids de nitrogen, en combinar-se amb micropartícules, originen patologies cardíaques i, a més, afavoreixen la presència d’ozó troposfèric, que al seu torn causa problemes respiratoris com asma, bronquitis i emfisemes. També contribueixen a la generació de pluja àcida, perjudicial per a sòls i plantes. En aquest sentit, és evident que Volkswagen i les altres marques que utilitzen trucs semblants, no només han enganyat els seus clients, sinó que en realitat han perjudicat tots aquells que respirem aire (o sigui, tothom) i el medi natural. Davant aquesta constatació sí que hauríem de posar-nos les mans el cap i, sobretot, fer alguna cosa al respecte. Ara bé, ni premsa ni governs semblen estar per aquesta labor tant com ho estan per mirar de salvar la imatge i el negoci dels infractors. De fet, no existeix mundialment cap institució amb la capacitat de jutjar i sancionar pràctiques fraudulentes contra el medi ambient i la salut de les persones, mentre que, en canvi, veiem com les pràctiques comercials sí que estan (una mica) regulades i (de vegades) sancionades.

Comentaris