Revista Emporion

El visionari

5

El 1903 va néixer a l’Armentera (Alt Empordà) el farmacèutic i químic Alexandre Deulofeu, que va ser alcalde accidental de Figueres durant la Guerra Civil i que és recordat per la seva obra La matemàtica de la història.

Deulofeu considerava que la història també està regida per fórmules matemàtiques i que civilitzacions i imperis funcionen com a éssers vius, neixen, creixen i moren. Segons ell, una civilització pot complir tres cicles de 1.700 anys i els imperis tenen un període mitjà de 550 anys. Si la teoria és certa, l’imperi espanyol estaria a les acaballes…

Deulofeu no és l’únic que ha utilitzat la matemàtica aplicada a la història. Abans d’ell, autors com Oswald Spengler i Arnold J. Toynbee ja havien elaborat teories amb els períodes cíclics de les civilitzacions, però el científic empordanès és qui les va desenvolupar més extensament.

Les matemàtiques als cicles històrics s’han aplicat poc, però en canvi sí que s’han fet molts treballs sobre els períodes econòmics generalment amb poc encert. Hi ha un cas recent, però, d’un visionari que s’ha fet famós per les seves prediccions econòmiques basades en el número Pi, Martin Armstrong. Ara s’ha estrenat un documental molt interessant sobre la seva vida, El visionari.

Armstrong, que a 15 anys ja era milionari venent monedes antigues, va aprofitar l’aparició dels primers ordinadors als anys setanta per crear una fórmula de predicció basada en els cicles econòmics de la història i el número Pi, el 3,1416. La fórmula que va crear mai l’ha revelat i només la coneix Armstrong i alguns dels seus col·laboradors de l’empresa Princenton Economics Group, que es dedica a assessorar en temes d’economia. Armstrong assegurà que aviat farà pública la seva fórmula que prediu que les crisis financeres es produeixen cada 8,6 anys. Va arribar a aquesta conclusió analitzant les crisis financeres entre 1683 i 1907. Aquests anys intercrisis són exactament 3.141 dies, el número Pi multiplicat per mil. Però el seu programa no és tan senzill perquè inclou 32.000 variables, entre elles la producció de minerals, la producció agrícola, el deute, el PIB…

La fórmula d’Armstrong es va mostrar molt eficient perquè va predir el dilluns negre de Wall Street el 1987; el col·lapse del Nikkei japonès el 1989; la desfeta econòmica de Rússia a partir el 1998 i d’altres crisis econòmiques internacionals. Els banquers més poderosos de Nova York li van demanar reiteradament que col·laborés amb ells, però Armstrong sempre va rebutjar les suculentes ofertes. Tant d’èxit amb les seves prediccions i la seva habilitat per esquivar crisis imprevisibles van despertar també les sospites de les autoritats econòmiques dels EUA i va acabar empresonat, acusat d’estafar 700 milions de dòlars amb un sistema piramidal. Una manera de pressionar-lo perquè acabés revelant la seva fórmula magistral, cosa que no ha fet. De fet no tenia cap càrrec en contra. Extraoficialment hauria estat empresonat perquè no va revelar els seus models de predicció econòmica a Goldman Sachs i al govern federal dels Estats Units que va utilitzar l’FBI i la CIA per aconseguir-ho. Els poders econòmics el van acusar de manipular l’economia mundial en fer públiques les seves prediccions i alterar el rumb dels mercats.

Durant els onze anys que va estar a la presó (va ser alliberat el 2011), Armstrong va continuar amb les seves prediccions matemàtiques que es van mostrar estranyament exactes. La crisi de la borsa dels EUA el 2008; el traspàs a Europa dels problemes econòmics el 2010; la caiguda generalitzada dels mercats internacionals i l’esclat de conflictes bèl·lics dins el context generalitzat de crisi mundial. I el més preocupant: segons Armstrong, l’1 d’octubre del 2015 esclatarà una crisi del deute dels estats que sacsejarà brutalment l’economia mundial. El que ha passat amb Grècia però amb els principals països del món implicats.

Segons la seva predicció, els governs mundials s’enfrontaran a una crisi d’insolvència d’aquí a tres mesos. La confiança dels inversors es traslladarà del sector públic al privat. El deute públic europeu es canviarà per inversions a la borsa dels EUA que dispararà les accions de Wall Street i l’ euro trontollarà. L’analista situa en un 90% de possibilitats que hi hagi un trencament de la Unió Europea els pròxims mesos. Però el gran crash econòmic mundial serà, segons Armstrong, entre finals del 2016 i principis del 2017, quan hi hagi una pèrdua de la confiança mundial en la moneda nord-americana, el dòlar.

I què aconsella Armstrong que es faci? Doncs no comprar deute públic o vendre’l abans d’octubre. És clar que la majoria de plans de pensions estan precisament vinculats al deute públic. A l’octubre veurem si el visionari del número Pi torna a encertar-la.

Comentaris