Vinader i Busqué, dues vides de compromís

28

El passat 9 d’abril, vàrem conèixer la trista notícia de la mort d’en Xavier Vinader, periodista sabadellenc, que va dedicar la seva carrera a lluitar per la llibertat d’expressió i va destacar com a periodista d’investigació, especialment en el camp de l’extrema dreta, el terrorisme, la lluita armada i els serveis d’intel·ligència.

El 1981 va ser condemnat a set anys de presó per l’Audiència Nacional arran de la publicació, dos anys abans, a la revista Interviu, d’una sèrie de reportatges relacionats amb la lluita de l’extrema dreta contra el nacionalisme basc. Se’l va acusar que amb aquests reportatges havia motivat l’atemptat d’ETA contra dues persones, una de les quals apareixia mencionada als articles. Després de passar tres anys a la presó de Carabanchel, va ser indultat pel govern de Felipe González.

JaumeA Torroella, el 6 de març de 2010, aproximadament un any abans, es va organitzar un acte de presentació del llibre escrit per en Jaume Busqué titulat Xavier Vinader, periodisme i compromís. A aquest hi havia d’assistir el mateix Vinader, però va excusar la seva assistència al darrer moment per la seva complicada salut que va fer que, finalment, no es veiés amb cor de venir fins a Torroella. En Jaume Busqué i jo personalment havíem tingut l’oportunitat de poder gravar una setmana abans unes interessants imatges a casa seva. En Xavier era una persona afable, oberta, capaç de parlar de qualsevol tema, i ho va fer sobretot sobre el seu compromís amb el periodisme i el seu agraïment a en Jaume Busqué pel llibre que dedicava a la seva vida i a la seva obra.

L’acte que s’havia programat a Can Quintana fou organitzat pel Cine Club Torroellenc, a partir de la proposta d’en Jaume, amb motiu de la sessió de cinema programada un dia abans, amb la projecció del documental Garbo, el espía que cambió el mundo, d’Edmon Roch, que va assistir a l’acte. En Vinader va tenir un paper important en la recopilació de la història d’en Joan Pujol (conegut amb el nom en clau britànica de Garbo i amb el nom en clau alemanya d’Arabel), ja que va conviure amb ell uns dies per fer-li una entrevista on li va explicar la seva actuació de doble agent durant la Segona Guerra Mundial, encara que era un agent dels aliats. Això li va permetre passar informació falsa, fent creure als serveis secrets alemanys i al mateix Hitler que el desembarcament aliat a Normandia es produiria en una altra data i un altre lloc. Quan els alemanys s’adonaren de l’engany, el desembarcament s’havia produït i les tropes aliades s’havien endinsat en territori ocupat.

En Jaume Busqué, un sabadellenc que va fixar la seva segona residència a Torroella, on es va guanyar l’amistat sincera de molts torroellencs, va morir el juny de 2014, ara farà un any, a l’edat de 63 anys. Fou una persona compromesa i activa, geògraf de formació, afirmava que hi havia dues coses que l’havien marcat a la vida, l’escoltisme i la seva militància en el PSUC. Durant l’època del procés de Burgos, els anys setanta, va ser detingut i empresonat a la Model durant 22 dies. Fou un professional de la cultura en tots els àmbits i a Torroella va participar i va ajudar a fer realitats moltes iniciatives culturals. Entre d’altres fou important la seva col·laboració amb el Festival de Música.

Vaig tenir la sort de poder compartir amb ell una curta però intensa i entranyable amistat. Estava interessat en els documentals que jo realitzava i un d’ells, dedicat a la Pilar Cabratosa (Pilarín, memòries d’un exili) li va cridar l’atenció fins al punt que va aconseguir que el pogués presentar al Memorial Democràtic de Catalunya, una institució de la Generalitat independent de qualsevol opció política, religiosa o ideològica que persegueix el respecte pels drets humans. Ara aquest documental està integrat al fons d’aquesta institució gràcies a l’interès que hi va posar en Jaume, perquè així fos, atès el seu valor documental i d’utilitat didàctica.

Aquests dies es compliran un i dos anys respectivament de la mort d’en Xavier Vinader i d’en Jaume Busqué, dues persones a les quals vaig conèixer per la relació que hi havia entre elles dues. En Jaume Busqué va dedicar al seu amic periodista sabadellenc com ell, en Xavier Vinader, un llibre sobre la seva obra, l’obra d’un professional de la informació dedicat al periodisme d’investigació, en temps difícils. Vinader fou definit com un franctirador del periodisme de la Transició. En Jaume el va voler presentar personalment a Torroella.

En Xavier Vinader no va poder assistir a l’acte de presentació del seu llibre a Torroella, però a l’entrevista que vàrem poder fer-li, ens va dir: “Si tinc enemics els desconec. He procurat anar per la vida fent amics i el que sí sé és que tinc molts amics.”

Del llibre d’en Jaume Busqué en va dir: “Fins avui jo sempre m’he negat a escriure les meves memòries, però en Jaume ha tingut molta habilitat a fer-me passar davant meu el vídeo de la meva vida i li donaria les gràcies perquè m’ha ajudat a superar un fals pudor que d’alguna manera m’impedia posar per escrit determinades coses de la meva vida professional.”

En Xavier i en Jaume eren dos homes bons.