L’economia

Que la cultura i l’economia estan relacionades és una obvietat. Disposem de tot tipus d’estudis i estadístiques que així ho demostren. No és aquí el lloc per aprofundir sobre aquest tema. La meva intenció a l’escriure aquests breus articles sobre cultura a Torroella és exposar unes idees centrals. Sóc partidari de preguntar-nos de quina manera incideix la cultura sobre l’economia i de quina manera valdria més que ho fes. Com és ben sabut, d’ençà dels anys vuitanta del segle passat s’utilitza un nou llenguatge perquè ara al centre de les nostres vides hi ha l’economia. No és l’economia que està al servei de la vida, ens hem habituat a posar les nostres vides a disposició de l’economia fins a anul·lar sovint les nostres existències. A mi no em fa res que es parli d’indústries culturals, de comerç, d’ocupació, etc. El que em preocupa és quan només es tenen en compte aquests paràmetres econòmics per decidir les polítiques culturals. Espectacle i cultura no tenen el mateix significat.

Per resumir-ho molt: treballem en bé de la cultura i els resultats econòmics, directes i indirectes ens arribaran. No ens omplim tant la boca de l’economia cultural ni ens faci vergonya parlar de cultura si no hi afegim el “desenvolupament econòmic” darrere. L’activitat cultural i creativa és d’una gratuïtat per excel·lència. Llegeixo, vaig al teatre, escolto música, visito una exposició, assisteixo a una conferència simplement perquè m’agrada, no perquè m’enriqueixo. Programar cultura com si fóssim negociants és la millor manera per no avançar culturalment ni fer bons negocis. Quan es cau en aquest error, es veu massa el llautó i es programa de manera que no satisfà ningú. Una vila com Torroella té tots els números per triomfar econòmicament si aposta per la cultura.

Quan Torroella ha excel·lit en apostes culturals concretes, han arribat també diners tot seguit. Un exemple perquè s’entengui: fa uns anys Torroella va posar l’accent sobre el patrimoni cultural i es van arreglar façanes perquè l’ajuntament ho va estimular. La plaça de la Vila va agafar colors esplèndids i una part dels carrers es van empedrar d’una manera excel·lent, es van fer inventaris per no perdre més patrimoni que ens singularitza… tot això ens va prestigiar i és el que ha portat gent que es passeja, omple les terrasses i el comerç en diu bé. Un altre exemple: ¿quants diners hauríem de pagar de publicitat promocional per les vegades que Torroella surt a ràdios, televisions i premsa amb motiu del Festival de Música o pel Festival de Jazz de l’Estartit? ¿Quin preu té gaudir de seus de fundacions potents com la Mascort, la Vila Casas i galeristes de la categoria de Michael Dunev i Atrium?

Mimar la cultura genera visites i activitats que donen feina directa i indirecta a una quantitat de gent impressionant. I, no ho oblidem, quanta més cultura, més ens eduquem. Sí, ho sé, que un poble sigui culte no vol dir que necessàriament sigui millor, però desenganyem-nos, la cultura orienta, la cultura ens esperona, ens fa pensar, ens dignifica i hi ha més possibilitats d’esdevenir un xic més cívics amb cultura que sense. Un poble que aposta per unes bones escoles, per bons museus, per bons auditoris, per interessants polítiques culturals tindrà ciutadanes i ciutadans més ben preparats per exercir tasques professionals qualificades i, per damunt de tot, es notarà en les relacions de la vida quotidiana. Penso com Aurelio Peccei: “El futur serà un resultat del gran renaixement cultural, o no serà.”

Una imatge que m’agrada és la que ens presenta el nigerià Ngügï wa Thiong’o: “La cultura no és un afegit, com ho seria un sisè dit a la mà humana. De la cultura s’ha dit molt encertadament que és per a la societat el que la flor és per a una planta. El que és important de les flors no és simplement la seva bellesa. La flor és el vehicle de les llavors de plantes noves, la portadora del futur de les plantes d’una determinada espècie. El que fa que les flors siguin flors s’expressa en la seva diversitat. Però també es pol·linitzen les unes a les altres. I, encara millor, contenen totes les llavors d’un nou endemà.”