Revista Emporion

Una situació política mundial

24

i nacional amb més dubtes que certeses

 

es notícies internacionals que realment preocupen son les referents a les declaracions del President del Estats Units d’Amèrica formulades en diverses ocasions, la darrera al final d’una visita a Washington del líder de Corea del Sur, Moon Jae-in, en les quals minimitzava la capacitat i possibilitat d’actuació de Corea del Nord en respecte a la tinença i possible utilització d’artefactes destructius nuclears.

I no puc menys que recordar aquí que el 6 d’agost de 1945, una bomba, artefacte nuclear carregat d’Urani-235, batejat com a “Little Boy“, feia blanc en la ciutat de Hiroshima. I que tres dies després, “Fat Man“, el seu germà gran, carregat amb Plutoni-239, ho feia sobre Nagasaki. Com podeu observar per comparació amb un esser humà, fa realment por la relació tan baixa entre l’home i la bomba nuclear, amb la facilitat de transport i el potencial destructiu que comporta! La rendició de Japó, que oficialment no fou efectiva fins el 2 de Setembre del mateix any, arribaria en el transcurs de sis jornades des del llançament del segon artefacte.

Crec que les afirmacions i o declaracions d’un personatge com el president dels Estats Units d’Amèrica haurien d’estar més d’acord amb la importància que el propi President ostenta i representa. Però al propi temps voldria recordar aquí, que crec realment important la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica. En destaco els principals apartats:

Reunits en Congrés, 4 de juliol de 1776

Declaració unànime dels tretze Estats Units d’Amèrica
Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre, i prendre entre les Potències de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l’opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l’impulsen a la separació.

Sostenim com a evidents per si mateixes les següents veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s’institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats. Que quan s’esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d’aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d’aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. La prudència, és clar, aconsellarà que no es canviïn per motius lleus i transitoris Governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a què està acostumada.

Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous resguards per la seva futura seguretat. Tal ha estat el pacient sofriment d’aquestes Colònies; i tal és ara la necessitat que les compel·leix a reformar els seus anteriors Sistemes de Govern.
[Aquí esmenta un seguit d’abusos intolerables]

En cada etapa d’aquestes opressions, hem demanat reparació en els termes més humils: les nostres contínues peticions han estat únicament respostes amb repetits greuges. Un príncep, el caràcter del qual queda assenyalat per cadascun dels actes que defineixen un tirà, no és apte per ser el governant d’un Poble lliure.

Tampoc hem deixat de dirigir-nos als nostres germans britànics. Els hem advertit sovint, de les temptatives del seu poder legislatiu per englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i raure on som. Hem apel·lat al seu innat sentit de justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc, a repudiar aquestes usurpacions, les quals acabarien per interrompre inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells han estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat. Hem, doncs, de convenir en la necessitat, d’anunciar la nostra separació, i considerar-los, com considerem les altres col·lectivitats humanes: enemics en la guerra i amics en la pau.

Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, reunits en Assemblea, apel·lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en nom i per l’autoritat del bon Poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden absoltes de tota lleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats Lliures i Independents, tenen ple poder per declarar la guerra, concertar la pau, concertar aliances, establir el comerç i efectuar els actes i providències a què tenen dret els Estats Independents. I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en la Protecció de la Divina Providència, hi invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor.

Insisteixo, crec que les afirmacions i o declaracions d’un personatge com el president dels Estats Units d’Amèrica haurien d’estar més d’acord amb la importància que el propi President ostenta i representa.

Comentaris