Un torroellenc ha guanyat el tercer premi

118

(barandilla de bronce) del Festival de Cinema Submarí de Sant Sebastià

En Manel Gil, un submarinista barceloní instal·lat a Torroella des de fa uns trenta  anys,  ha estat guardonat amb la barandilla de bronce del Cicle Internacional de Cine Submarí de Sant Sebastià amb el curtmetratge titulat L’evolució del cinema submarí, un muntatge sobre la seva experiència en l’evolució d’aquest tipus de cinema  a través dels darrers cinquanta anys. En Manel va començar a fer immersió als 20 anys, ara en té 81. Nascut al barri de Sant Andreu de la ciutat comtal, va venir a la zona de l’Empordà l’any 1958 atret per la bellesa natural i la importància que per al submarinisme tenien les illes Medes, i des d’aleshores no ha deixat de fer-hi immersió.

“L’aire comprimit és com una droga que si la proves ja no la pots deixar”, ens comenta.

En Manel ens explica la seva història: “Vaig fer el servei militar a marina a l’escola de capbussaires i allà vaig agafar molta experiència. Des d’aquests inicis he filmat amb tot tipus de suports i càmeres. Vaig començar amb pel·lícula súper 8, aquella que et limitava a 3 minuts el temps de filmació continuada i no hi havia carcasses que les protegissin a sota aigua”.

En Manel, tot i que no ha tingut cap estudi d’enginyeria, ha tingut una facilitat innata  per idear i després construir tot tipus d’invents relacionats amb elements necessaris per a la immersió, i així ell mateix es va construir una carcassa per protegir la càmera per fer les seves primeres filmacions submarines.

“També em faig els focus per il·luminar el fons marí”, ens afegeix. “Al sortir el vídeo de seguida el vaig adaptar, així vaig passar dels tres minuts d’autonomia que tenia amb el súper 8 a pràcticament una hora. Un gran avenç. Sempre m’he anat fabricant les carcasses adaptades al tipus de càmera que anava sortint. Ara estic filmant amb càmeres d’alta definició.”

L’evolució de les càmeres en aquests darrers anys ha estat molt gran i al fer-se gran en Manel ha hagut adaptar-se per superar les deficiències físiques  pròpies de l’edat. “Darrerament han sortit unes càmeres de mides reduïdes, amb una pantalla massa petita per a la meva vista. Amb un joc de lupes vaig inventar un sistema per augmentar les imatges amb una pantalla més gran. Mai he patentat els meus invents i ara aquesta pantalla algú l’ha copiada i està disponible al mercat. També, amb unes derivacions que m’han permès manejar més còmodament la càmera, he adaptat els comandaments d’aturada i marxa que eren molt petits per a mi, a una mida més gran, amb una operativitat més fàcil. Així per a mi i els companys submarinistes d’edat avançada,  hem aconseguit un utillatge que ens fa més fàcil la filmació submarina”.

En Manel està molt content amb el premi rebut, ja que per a ell és el reconeixement de tota una vida fent immersió. “El premi no me l’esperava i em va fer molta il·lusió, estic molt content “, em diu sense poder ocultar la seva satisfacció. “M’he quedat molt sorprès que m’hagin escollit per a aquesta pel·lícula, la qual cosa m’ha produït molta il·lusió, ja que en ella faig una recull de la meva vida i la meva experiència de  més de cinquanta anys en el món submarinista. Aquest festival té molt de prestigi, ja que és internacional, amb participants de tot el món i s’hi presenten treballs de gran qualitat, llargmetratges i curtmetratges produïts per entitats de gran prestigi com National Geogràfic o la BBC”.

Als seus 81 anys, en Manel no té intenció de deixar de fer immersió. Aquest estiu, amb un grup de companys que superen l’edat de jubilació, han anat al mar Roig a fer-ne i s’ho han passat molt bé: “Tenim l’esperança que no sigui la darrera”, em comenta. “Jo em trobo molt bé i amb els altres companys volem continuar. No vull tenir un mal record del submarinisme. El dia que el deixi de practicar no vull que sigui perquè m’ho hagi passat malament, que se m’hagi emportat el corrent, o qualsevol altra situació desagradable.  Sens dubte que ara hem d’anar amb més cura de no fer imprudències. Hem de ser conscients de fins a on podem arribar. Mentre pugui, no deixaré de fer immersió. Soc dels més veterans que es mantenen ‘al peu del canyó’”.

En Manel Gil ha realitzat molts documentals sobre submarinisme, molts d’ells s’han pogut veure al Cinema Montgrí. El darrer era una petita joia sobre un peix, un mero de les Medes, el mero Calimero.

Ara n’està acabant un sobre aquest darrer viatge a les profunditats del mar Roig, on  han pogut entrar a les entranyes d’un vaixell aliat que transportava armament i va ser enfonsat per un avió alemany durant la Segona Guerra Mundial. Properament s’estrenarà també al Cinema Montgrí.