Revista Emporion

Un col·leccionista a Torroella de Montgrí;

12

Ramón Mascort Amigó

A l’espai de la Fundació Privada Mascort, a la Casa Galibern, hi podem veure i gaudir d’una exposició d’art amb una gran varietat de peces i d’estils, incloses sota el denominador de “Peces escollides. La selecció del col·leccionista”.  La mostra que es podrà veure fins a mitjans d’octubre d’aquest any, ofereix una visió personal, curulla de sensibilitat estètica per les diferents èpoques històriques, principalment des de l’edat mitjana fins al segle XX.

El recorregut pel renovat espai de la Casa Galibern i la contemplació de l’obra seleccionada, obliga a l’espectador interessat a fer una visita calmosa i atenta, sense presses. Fins i tot es podria aconsellar, espaiar la mirada sobre l’exposició en dues o tres visites. En ella hi trobem una multiplicitat de creacions artístiques que demanen ser vistes en el seu conjunt, però també acostar-nos-hi individualment amb tota ponderació. Així ho demana la qualitat i la diversitat de les mateixes; mobiliari, ceràmiques, llibres i manuscrits, mapes, pintures, teixits i escultures.

fig 1
Taula–tocador. Florència, c.1790. ( L1030468 )

D’aquesta excel·lent col·lecció fàcilment podem meravellar-nos de moltes de les peces que s’hi exposen; de l’elegant i delicada taula-tocador florentina del segle XVIII (fig.1) o del llibre de cartes i memòries del cardenal Mazzarino, on s’expliquen els secrets de les negociacions del Tractat dels Pirineus el 1659, entre el mateix cardenal i el representant de l’Estat espanyol el senyor Luis de Haro, nebot del comte-duc d’Olivares. Ens podem sorprendre igualment al contemplar la delicada bellesa de la Verge amb el nen de Brussel·les (fig.2) datada a la segona meitat del segle XV, o l’esplèndida aquarel·la de Fortuny (fig.3), en què copia uns personatges del quadre de Velázquez, La rendició de Breda. I podríem continuar posant molts altres exemples, com l’espectacular canterano llibreria fet al Baix Empordà cap a finals del segle XVIII, com també el bells exemplars d’antiga ceràmica catalana o els de Paterna-Manises.

La selecció del col·leccionista ens permet admirar per una banda, peces que tenen una major qualitat i importància per si mateixes, però per l’altra també ens acosten als criteris personals de qui ha decidit fer la col·lecció. Com explica molt bé Bonaventura Bassegoda, un dels autors de l’esplèndid llibre de l’exposició, la paraula col·leccionar ve de colligere, que no sols vol dir recollir, sinó també escollir (1), és a dir, seleccionar una obra que es prefereix a una altra.

fig 2
Verge amb el nen, Brussel·les, segona meitat s. XV. ( L1030474 )

Al visitant d’aquesta mostra també li costarà escollir o tindrà igualment les seves preferències a l’hora de decidir si es decanta més pel moble florentí o l’empordanès, tots dos de finals del segle XVIII. Potser li costarà triar emocionalment, entre el dibuix de Marco Aurelio a cavall, de Luca Giordano fet a la segona meitat del segle XVII (fig.4), o la frescor del quadre dels Grenadiers ante el cuartel de François Flameng de finals del segle XIX (fig.5). Però per sobre dels dubtes, el visitant entreveu un relat en el qual s’hi filtra el concepte mateix de bellesa al llarg de la història. Una història íntima que s’identifica amb cada una de les peces de la col·lecció i del que en elles els diferents artistes ens han volgut expressar. Entrem en un ric diàleg entorn de la bellesa d’unes peces, conduït per la intuïció i el noble pensament del seu col·leccionista. L’obra d’art se’ns proposa no tan sols com una realitat idealitzada i admirada del passat, sinó també com una reflexió sobre la bellesa en si mateixa. Ens trobem amb “una estètica de l’esdevenidor possible en el futur, de la plenitud anticipada per la fantasia plasmada en l’obra d’art” (2).

El gaudi de l’art no sols és un admirar l’obra acabada, sinó també un endevinar el seu potencial amagat, que ens projecta cap a un futur millor, més humanitzat. Sí!, és per experimentar tota aquesta àmplia gamma de valors i de matisos, que aconsellaria veure  aquesta excel·lent selecció de la col·lecció Mascort pausadament i si cal, retornar-hi.

Bibliografia:

1.  BASSEGODA, Bonaventura. “El col·leccionisme d’art i el seu estudi com a fenomen de cultura”. A: Piezas escogidas. La selección del col·leccionista, pàg.13. Fundació Privada Mascort, Torroella de Montgrí, 2017.
2.  MARTÍNEZ CONTRERAS, Javier. “El arte bajo el signo de la Preapariencia (Vor-  Schein)”. A: Las huellas de lo oscuro. Estética y filosofía en Ernst Bloch, pàg.169. Editorial San Esteban. Salamanca, 2004.

fig 4
Luca Giordano (1634-1705), Marc Aureli. ( L1030475 )
fig 5
François Flameng, c.1880-1890. Grenadiers ante el cuartel.  ( L1030472-1 )

 

 

 

 

 

 

 

 

Comentaris