Turisme: canvi de tendència?

274

Encara que no es coneguin totes les dades oficials, i que potser és aviat per fer un balanç definitiu de la temporada turística 2018, amb l’opinió, la informació i els comentaris que he escoltat d’alguns professionals del sector a les nostres contrades, crec que seran suficients per fer-nos una idea bastant aproximada sobre com pot acabar sent la temporada turística 2018.

Aquest any, podem dir que per a la majoria de sectors relacionats amb el turisme no ha estat una bona temporada, i el mes de juliol s’endú la punxada més forta; però potser per ajustar-nos més a la veritat, la definició que més li escauria seria la d’una temporada moderadament negativa.

Talment com si volguéssim disculpar el 2018 de tanta responsabilitat, hem de dir en favor seu que ha hagut de suportar un munt de conjuntures i circumstàncies adverses, que com si s’hagessin confabulat de manera coordinada, han malbaratat les bones expectatives que havia deixat el 2017. És també obligat recordar que en la comparativa entre els anys 2017 i 2018, el resultat final es veurà agreujat molt desfavorablement si no tenim en compte que l’any 2017 va establir xifres rècord en visitants i en rendibilitat del sector.

En els fets i circumstàncies que tot seguit exposaré, crec que és on podem trobar la causa de la modesta davallada del turisme d’aquest any, que no ha de ser preocupant si no es dona el fet que el 2018 sigui un any de transició i encapçali un canvi de tendència que de manera prioritària s’haurà d’intentar revertir.

Una de les principals causes del retrocés la podem trobar en les atractives i econòmiques ofertes de països com Turquia, Egipte, Tunísia, Croàcia, etc., que una vegada resolts els seus conflictes han tornat a entrar amb força al mercat turístic. El campionat mundial de futbol en pot ser una altra causa, encara no sé el perquè, però està demostrat que sempre que hi ha un esdeveniment esportiu de caràcter mundial el turisme se’n ressent. La situació política al nostre país ha fet que alguns hagin volgut castigar Catalunya escollint altres destinacions de vacances. Un estiu extraordinàriament calorós a Europa ha propiciat que moltes persones no s’haguessin de desplaçar a altres països buscant un sol i unes temperatures que podien gaudir a casa seva. Algunes modestes manifestacions contra el turisme, mogudes per una creixent onada de “turismofòbia”, han estat convenientment magnificades i aprofitades pels diaris sensacionalistes europeus per fer-nos una nefasta propaganda que no ha ajudat gens. Les imatges de violència i els testimonis de la indignació de molts afectats per les vagues a importantíssims sectors del transport, que no per legals i legítimes no han deixat de pertorbar i alterar la mobilitat i els plans de vacances de moltes persones. Tot i el temps transcorregut,  els atemptats terroristes de l’agost del 2017 poden també haver influït negativament. Els problemes de massificació i saturació d’alguns barris de les grans ciutats i poblacions costaneres, agreujats per imatges de violència, llibertinatge i d’excessiva permissivitat en algunes d’elles, possiblement han fet desistir o canviar el destí d’algunes famílies. L’augment de preus, que alguns establiments especialment de les ciutats han hagut de corregir a la baixa de manera precipitada a mitja temporada, tampoc aporta res de positiu. I així podríem seguir amb un munt de petits detalls, que en major o menor mesura poden desbaratar una imatge i un segell de qualitat que durant tants anys estem intentat d’aconseguir, però que es poden malbaratar en molt poc temps.

Si bé és cert que no podem competir amb les ofertes i els preus d’alguns països, hem d’intentar compensar-ho amb una millor qualitat dels serveis i amb un ambient distès i relaxat que és el que prioritàriament busca el turista.

Crec que si el que ha passat aquest any serveix per aprendre dels nostres errors i fa reflexionar tant l’administració com particulars, corregint el que estigui a les nostres mans, fins i tot es podria considerar un any positiu.

El turisme, un dels principals motors econòmics d’aquest país, és cobejat per molts, alguns no tindran cap escrúpol a introduir una guineu al nostre petit corral de la gallina dels ous d’or per destruir-la o endur-se-la a casa seva. Nosaltres no hem de ser ni tan ingenus ni tan despreocupats com per deixar les portes del corral obertes, tot i que sigui involuntàriament.