Travelling Light. II

25

Trobada de fotografia analògica a Torroella

Els dies 1, 2, 3 i 4 de novembre es va celebrar per segona vegada al Cinema Montgrí la segona trobada a nivell mundial de fotògrafs professionals que defensen i utilitzen la fotografia analògica ─aquest sistema clàssic de fotografia amb pel·lícula sensible. Un cop finalitzada la trobada, es va poder parlar amb l’Albert Roig, cap de Travelling Light, entitat organitzadora de les jornades.

“Aquesta edició ha estat una mica diferent”, ens comenta l’Albert. “Personalment a mi m’ha agradat més que la primera, tot i que el nombre de participants  ha sigut una mica més baix. L’any passat vàrem ser 65 assistents, més 22 entre staff i ponents; un total de 87 persones. Aquest any, al final, entre tots hem sigut 66. D’entrada estava una mica preocupat  perquè pensava que una menor assistència podia suposar un fracàs, però al final ha resultat un èxit, m’atreviria a dir que millor que l’any anterior. El grup ha resultat molt més dinàmic i ha congeniat molt bé. Els participants li han donat un aire diferent, ja que ens hem centrat més en l’art de la fotografia i no tant com a negoci, aspecte que en les ponències de l’any passat es va parlar molt des de professionals que fan bodes, actes socials, etc., i aquest any podem dir que hem fet fotografia pura i dura, i això ha interessat més a participants que han sobreposat aquests temes als del pur màrqueting. En definitiva, molt bé”.

Llegint el programa d’activitats previstes es pot comprovar que la trobada no s’ha limitat als actes que s’han celebrat a la sala del cinema amb les diverses ponències  i debats entre els assistents, sinó que s’ha sortit al carrer per conèixer i descobrir l’entorn de la vila i la relació amb la gent.

“El fet que hem limitat més les conferències ha permès tenir més temps lliure i donar més pas a les relacions entre els assistents, que han compartit amistat i han sortit al carrer on es podien fer activitats opcionals, i obrir la possibilitat a la gent per poder relacionar-se entre ells i també amb la gent del poble. S’han fet classes obertes, una festa a La Sala, visites guiades al Palau Solterra, una excursió marina amb el Nautilus, quinze persones varen pujar al castell del  Montgrí… Tot i que no va fer  gaire bon temps, sempre és maco sortir a la mar i sentir la brisa, o pujar a la muntanya”.

A molta gent, en plena era digital, ens pot sorprendre que hi hagi tant d’interès a recuperar i mantenir la fotografia analògica. L’Albert n’és un defensor convençut.

“Encara que pugui semblar estrany, cada vegada hi ha més interès per la fotografia analògica. Aquest any ha vingut un ponent japonès i com a assistents a les jornades han vingut amb ell tres japonesos més des del Japó. Aquestes persones ens encomanen la seva obsessió per la fotografia. Hi ha un canvi de mentalitat a l’hora de redescobrir o recuperar no només la fotografia, sinó altres mitjans com poden ser la música i el cinema. Nosaltres entenem que la pirateria és una cosa dolenta i que el cinema de veritat a les sales és tot un ritual. Hi ha una altra sensibilitat que està creixent altre cop que fa prendre consciència que no tot ha de ser digital. Sí, el digital és perfecte, és còmode, súper eficient, però a vegades és massa fred. Quan vols una cosa una mica més pròpia, necessites alguna imperfecció, algun ritual, i que per fer-ho no sigui només prement un botó màgic, sinó que et porti temps que hi hagis d’aportar alguna cosa creativa pròpia. I jo crec que en el nostre cas el camí deriva cap a l’analògic”.

Per això l’Albert és també un apassionat del cinema en 35 mm, la pel·lícula de tota la vida. L’any passat, al congrés es va projectar en aquest sistema la pel·lícula d’Alfred Hitchcock North by Northwest (Con la muerte en los talones) i aquest any s’ha projectat Smoke, un extraordinari film de Wayne Wan, que va poder ser visionat a la pantalla amb l’antic projector Ossa, de 35 mm. Una peça de museu que continua funcionant perfectament i que permet esporàdicament projectar pel·lícules gravades en aquest sistema al Cinema Montgrí.

“Aquest any ha vingut gent de Suècia, del Japó, d’Ucraïna, d’Itàlia, de Portugal, alemanys, belgues, holandesos, francesos, britànics, grecs, però d’Espanya només n’ha vingut un de Madrid, i de Catalunya cap. Deu ser per allò que cap profeta ho és a la seva terra. L’allotjament: tots ells s’han allotjat en establiments de Torroella i l’Estartit. A la Fonda Mitjà, els organitzadors i els ponents. El tracte és immillorable i és a quatre passes del cinema. Hi ha hagut gent al Palau lo Mirador, a l’hotel Vila Vella, alguns han anat a l’Estartit. S’han anat repartint a tot arreu. La majoria s’ho busquen ells personalment per Internet. Jo només els faig suggeriments. Els àpats (dinar i sopar) s’han fet a La Sala, que han anat molt bé, i els esmorzars al bar d’en Paul (antic Centro). També hi ha hagut gent que ha preferit anar a sopar a altres llocs”.

Tot plegat ha propiciat el contacte amb la gent, la vila i el seu entorn, un fet que l’Albert valora molt positivament; per això, pensa que la continuïtat d’aquesta trobada almenys per al proper any està assegurada.

“Aquest any hi ha hagut molt més caliu. Hem fidelitzat molta gent que l’any passat va dir que volia tornar, però que van insinuar que s’havien de canviar certes coses. S’han trobat que els suggeriments s’han complert, s’han canviat coses positivament  i sobretot s’han fet amics, i s’ho han passat molt bé. Novament us dono les gràcies a tots el que hi col·laboreu, sobretot al Cine Club i a La Sala. Ens tornarem a trobar l’any que ve”.

Durant la seva estada a Torroella, els congressistes han pogut intercanviar experiències fotogràfiques i càmeres, explorar el poble i el seu entorn, tastar els vins de la terra i moure els peus a ritme de swing. És un honor per als torroellencs que així sigui.