Tots som fills de Creta

237

 

“Creta va ser la primera civilització d’Europa i  Minos el nostre primer conciutadà il·lustre.”

Indro Montanelli (1909-2001)

Des del passat dia 24 de novembre fins al 18 de febrer de 2018 s’ha pogut visitar, al centre cultural Caixa Fòrum de Barcelona, l’exposició  “Agon! La competició a l’antiga Grècia”, que oferia una visió de l’esperit competitiu a través d’una selecció de tresors de l’espectacular  col·lecció del British Museum.

La importància de la cultura grega i llatina en la nostra tradició és un fet indiscutible, però habitualment s’oblida el recordatori que fan els experts quan assenyalen que la primera civilització grega no havia nascut a Micenes, al continent, sinó a l’illa de Creta, on havia tingut la màxima esplendor en temps del rei Minos, dotze o tretze segles abans de Crist. Aquesta civilització cretenca havia tingut els seus orígens egipcis o si més no orientals. Així doncs, el primer imperi marítim conegut va néixer a Creta i es va estendre per tota la conca oriental de la Mediterrània.

La civilització cretenca va florir dos mil anys abans de Crist i mil anys abans d’Atenes, civilització que, pel nom del rei Minos, el seu monarca més famós, va ser anomenada minoica. Va ser, doncs, la primera que es va desenvolupar en terra europea i va influir definitivament  la que s’havia de formar posteriorment a Grècia i a Itàlia. Tal com recorda Indro Montanelli ─“el mag de la història”, segons el periodista Jordi Panyella─,  va ser a Creta on Licurg i Soló, els dos legisladors més grans de l’antiguitat, van anar a cercar el model per a les seves constitucions. I és on va néixer la música coral que Esparta va adaptar i és on també van viure i treballar els primers caps d’escola de l’escultura:  Dipè i Escil·lis.

Estudiant les excavacions arqueològiques efectuades a principis del segle passat, els especialistes han dividit la civilització minoica en tres períodes. En un principi, Creta devia estar dividida en diferents estats o reialmes sovint en guerra entre ells. Però, posteriorment, Minos va reduir a subjecció els seus rivals, va unificar l’illa i li va donar com a capital la seva ciutat, Cnossos, en el període de més prestigi de la civilització cretenca.

Segons  Homer, Creta tenia en la seva esplendor noranta ciutats i Faistos era el gran port on es concentrava el comerç marítim amb Egipte. En temps de Minos la civilització cretenca, que es trobava en el seu apogeu, era una civilització epicúria, amant dels plaers. Seria l’antecedent de la filosofia grega, que arriba al seu zenit a partir del segle V aC amb Sòcrates, Plató i Aristòtil. En aquells moments, un dels esports en els quals els cretencs excel·lien era el pugilat. El seu déu es deia Velcanus.

No s’acaben d’entendre els motius que varen provocar la seva decadència, però a partir de les ruïnes arqueològiques analitzades, els experts suggereixen que aquesta davallada devia ser molt ràpida, possiblement a causa d’un intensíssim terratrèmol submarí seguit de grans incendis. Posteriorment,  hi hauria hagut la invasió definitiva per part dels antics aqueus de la Grècia peninsular.

És ben coneguda la història cretenca per excel·lència, la del mite del Minotaure, estrany i perillós monstre mig home i mig toro, fill de Pasífae, esposa de Minos, i un toro sagrat,  que estava tancat en un laberint, construït per Dèdal i Ícar, i que exigia cada any set noies i set nois per menjar-se’ls . Era el tribut que havien de pagar els atenencs a causa d’una guerra entre Creta i Atenes, que aquesta darrera havia perdut i havia quedat sota el domini de Minos. Aleshores l’heroi llegendari Teseu, fill del rei d’Atenes Egeu –el que va donar el seu nom al mar-, volgué formar part de les víctimes i aconseguí matar el monstre, ja que abans havia seduït  Ariadna, filla del rei de Creta, que li va donar un gran cabdell de fil que havia d’anar descargolant i això li va permetre, posteriorment  a la seva gesta, poder trobar el camí de sortida dels intricats passadissos del laberint, on tothom es perdia per sempre. D’aquesta manera, va poder deslliurar Atenes del funest tribut.

L’escriptora Marguerite Yourcenar, nascuda a Brussel·les (1903-1987), deia en el seu llibre Memòries d’Adrià: “Perquè gairebé tot el que els homes han dit més bé, ho han dit en grec.” És per això que convé recordar també els mestres i precursors de la civilització grega pròpiament dita, que varen ser precisament els cretencs, motiu pel qual tots som en certa manera fills de Creta, ja que a Creta hi va haver, seguint el criteri d’Indro Montanelli, la primera civilització d’Europa i Minos possiblement va ser el nostre primer “conciutadà il·lustre”.

Referències bibliogràfiques

    1. MONTANELLI, Indro. Història dels grecs, Edicions 62, La Butxaca. Barcelona, 2012.
    2. COELLO, Joaquim. “Jueus i grecs”. A: El Punt Avui, 15 d’octubre de 2016, pàgina 5.
    3. YOURCENAR, Marguerite. Memòries d’Adrià, Col·lecció El Mirall, Editorial Laia. Barcelona, 1974.
    4. PORCEL, Baltasar. Mediterrània. Onatges tumultuosos, Edicions Proa, Butxaca.   Capellades (Barcelona), 2002.
    5. ESPRIU, Salvador. “Ariadna”. A: Les roques i el mar, el blau. Obres mestres de la narrativa catalana del segle XX, Edicions 62, p. 171-172. Barcelona, 2015.