Revista Emporion

Torroella, vila oberta al món

3

La vila de Torroella està d’enhorabona amb la recuperació de l’emblemàtica revista Emporion que va omplir de cultura, informació i vitalitat els anys 20 i 30 del Segle passat. Han passat més de setanta anys des que es va deixar de publicar. Primer la guerra, després la llarga, penosa i injusta postguerra i la intransigència de la dictadura, varen evitar qualsevol recuperació cultural, política o periodística que tingués a veure amb la llibertat i el catalanisme.

Amb els esforços de molts torroellencs i torroellenques, en moments difícils, es varen anar recuperant el moviments associatiu, la cultura popular i la democràcia. Però l’Emporion seguia dormint i ha sigut després de 30 anys de democràcia que un grup d’entusiastes torroellencs, amb generositat, capacitat i altruisme, han recuperat la revista que tant havia significat per als nostres convilatans de la primera part del segle XX.

M’entendreu si us dic que, com a torroellenc, estic content d’aquestes efemèrides i més encara quan se’m té en compte per exposar-vos la meva manera de veure el món.

Torroella és una vila oberta al món, naturalment també amb fortes arrels històriques i d’estima del que és propi, però amb voluntat d’acollir persones i cultures diverses i amb la intenció de tenir una finestra oberta a Catalunya, a Europa i al món. És des d’aquest vessant, d’una Torroella oberta al món, que escriuré periòdicament les meves reflexions de com va Europa i el món i de l’encaix de Catalunya i, per tant, també de Torroella, en aquest context més obert, en el context d’aquest món cada vegada més petit, més globalitzat.

Us parlaré dels reptes que té la humanitat, com són la immigració, l’energia, la manca d’aigua, les desigualtats, la demografia, la innovació, els conflictes regionals, la militarització, la geoestratègia del poder, el medi ambient, el paper dels estats i de les nacions, els organismes internacionals i de molts temes més; en definitiva, de les coses que ens preocupen com a ciutadans i com a país.

En aquest primer article no tractaré cap aspecte concret, només vull que serveixi per mostrar la meva satisfacció per la recuperació de l’emblemàtica revista Emporion i per expressar el meu agraïment als impulsors d’aquesta lloable iniciativa, així com per mostrar la meva continguda alegria per haver-me ofert escriure-hi, fet que em prenc amb responsabilitat i alhora ho entenc com un privilegi.

Entre tots i totes, responsables de la revista, escriptors i lectors, hem d’aconseguir que la nova etapa d’Emporion sigui llarga en el temps i profitosa en tots els àmbits. Endavant amb l’Emporion!

Comentaris