Revista Emporion

Torroella, on ets?

7

Si el mes passat em preguntava on anava Torroella, ara em pregunto on és.

A la carretera de l’Estartit es troba l’indicador que il·lustra l’encapçalament d’aquest escrit. Torroella de Montgrí acaba on es troba el cartell? Jo em pensava que l’Estartit seguia formant part del municipi de Torroella i que la fórmula de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) s’havia establert per millorar l’administració, però no per desmembrar el municipi. És com si a l’entrada del Baix Empordà trobéssim un cartell d’acabament de Catalunya (?!). El Baix Empordà forma part de Catalunya. Que a l’entrada de l’Estartit hi figuri el nom d’aquest nucli urbà ho trobo correcte, però no que Torroella acabi on ara figura perquè el municipi de Torroella de Montgrí està format per diversos nuclis: Torroella, l’Estartit, Sobrestany, la Bolleria, urbanitzacions i els masos que esquitxen els seus 65 quilòmetres quadrats. Sé prou bé que aquesta senyalització indica entrades i sortides de nuclis urbans, però en el cas de municipis amb diversos nuclis, com el nostre, hauríem de trobar unes indicacions clares i que evitessin confusions. És possible que aquesta qüestió superi les competències locals, però res ens permet desentendre’ns de bastir un país millor, també en les petites coses.

Una de les desgràcies de Catalunya és que no s’hagi aprofitat el recuperat poder autonòmic per enginyar una fórmula de divisió territorial útil pels temps que estem. El decret de la Divisió Territorial de Catalunya de la Segona República, sortit del resultat de la Ponència de la qual en formà part el nostre Sr. Blasi, va encertar-la atenent les necessitats de mobilitat, economia i administració de l’època. Ressuscitar aquelles comarques 50 anys més tard, quan tot havia canviat tant, només s’explica pels interessos electorals del partit que aleshores era hegemònic a Catalunya.

Tant de bo haguéssim fet cas a les tesis de Lluís Casasses quan l’any 1981 va presentar el pla de les municipalies. Consistia a tenir en compte aglutinar els municipis d’un territori per compartir els serveis propis del segle XXI: centre de salut, institut, polígon industrial, etc. Hauria evitat molts drames i picabaralles com la nostra, entre Torroella i l’Estartit. Els actuals municipis (amb tots els seus nuclis urbans) de Torroella, Ullà, Gualta, Serra, Fontanilles… formarien una municipalia. Establir clarament l’abast de la municipalia de Torroella ha de ser fruit d’un estudi rigorós, la qual cosa no és la missió d’aquest article, però sí que m’entendreu allò que vull dir. Amb les municipalies cap nucli perdria la seva personalitat històrica i col·laborarien per disposar de bons serveis descentralitzats compartits. A l’estudi d’en Casasses sortien 131 municipalies, que podrien ser 140 o 120, tant se val, és la idea que és encertada. Només cal anar a Portugal i observar el territori dividit segons aquesta filosofia per comprovar beneficis evidents i absència d’algunes de les nostres absurditats que no detallo, però que fàcilment les podeu detectar.

Fora comarques, fora províncies, fora diputacions. Municipalies com a primer òrgan de proximitat; regions o vegueries (entre 8 i 10 per tot Catalunya) com a administració intermèdia i, finalment, la Generalitat per exercir l’autogovern. Que senzill és tot i que complicat ens ho fem quan els interessos partidistes anul·len la racionalitat!

Treballem per una més bona administració territorial, encara hi som a temps! Però ara el que em cal és no trobar-me amb aquesta mentida de la carretera de l’Estartit. Torroella de Montgrí no acaba a l’altura de l’empresa Darnés. Gràcies per avançat a qui tingui el coratge de rectificar.

Comentaris