Revista Emporion

Jaume Bosch i Corominas

6

Torroella, espai d’art

 “Pilar Ciurana, Carme Amer, M. Lluïsa Montroig, Carme Sais i Angelines García”
Torroella de Montgrí (anys 50 aprox.)

Jaume Bosch i  Corominas
Fotografia
7,30 x 10 cm
Col·lecció particular

Darrerament les xarxes socials s’han convertit en veritables arxius fotogràfics d’un passat no gaire llunyà, d’imatges en blanc i negre que projectades en els temps revelen certa nostàlgia. Aleshores, pengem fotos dels nostres avis, dels nostres pares, de la vila de Torroella o altres llocs en un intent de recordar, reviure i compartir més que l’escena representada, el moment que es vivia quan va ser capturada. Estem parlant d’unes dècades en què la càmera o el mòbil, o qualsevol altra aparell de captura d’imatges no havia irromput a les nostres vides familiars i a totes les viles hi havia un fotògraf que testimoniava un casament, una comunió o l’edat biològica determinada de tots nosaltres. És el cas d’aquesta fotografia de Jaume Bosch de cinc noies: Pilar Ciurana, Carme Amer, Ma Lluïsa Montroig, Carme Sais i Angelines García que atesten el trànsit de la infantesa a l’adultesa, ara com ara, l’adolescència.

La imatge és de mitjans dels 50 i es diu que va ser feta a l’estudi que en Bosch tenia a l’edifici de la Caixa. Primerament en Jaume havia tingut un local al carrer Sant Agustí, davant de l’antiga impremta, on un cartell comercial deia: cine/ foto i Bosch/Leica, la càmera compacta que va canviar la nostra percepció de la realitat, enquadrant-la i desvinculant-la de tot allò que no és del nostre grat. Símbols de modernitat que molts de Torroella han identificat amb la personalitat de Jaume Bosch i el seu comerç, amb un aparador ple de ràdios i de la primera tele Optimus que engegava per a gaudi i fruïció dels seus clients i espectadors. 

En aquesta fotografia de les noies, tots i totes ens hi identifiquem, perquè segurament alguna vegada hem posat en un sobri escenari com aquest, vestides i mudades de dalt a baix, amb coquetes bosses de mà i guants elegants. No obstant, totes elles intenten amagar sense èxit allò que el fotògraf els demanava: “somrieu!”. I així és com en Jaume va ser conegut a Torroella, pel Sonrisas. Les joves, innocents, semblen seguir-li el joc de la hilaritat, alienes a la consciència d’un bon fotògraf com en Bosch, a les paraules de Susan Sontag en Sobre la fotografia: que totes les fotografies són memento mori, perquè donat que seleccionem un moment i el congelem, totes les fotografies atesten la despietada dissolució del temps. I encara així les mirem, les revivim, les compartim i les conservem com a tresors d’incalculable valor en les nostres vides.

Bibliografia
Fons fotogràfic Rosa Ma Amer
Facebook – El Safareig de la Vila i la Torroella d’abans

Comentaris