Revista Emporion

Torroella és Torroella, pros i contres

8

L’ajuntament, en un Ple recent, va aprovar posar el nom de plaça de la Pau al parc delimitat pels carrers Bellavista, Olivar i Santa Margarida. Va ser el passat dia 7 de maig quan l’alcalde i la regidora de Cultura van oficiar el bateig del parc en discursos a la mitja part d’una audició de sardanes.

La regidora va dir molt bé que la pau no és cosa d’un dia i que ens compromet a tots, sense excepció, en el dia a dia. Estarà bé, tal com sembla que l’equip de govern té intenció, de celebrar una activitat anual lligada amb els valors de la pau, però a la vegada urgeix moure’s per reforçar la pau en el nostre municipi en diversos àmbits, que és el mateix que dir que cal estar amatent a la més petita guspira que porti odi, rancor i violència de qualsevol tipus. Valorem positivament aquest estat de coses que auguren una millor convivència, malgrat que la comissió de Convivència fos enterrada per manca d’idees. Tantes com n’hi hauria d’haver!

Una segona bona notícia: observo que ha millorat el tracte a l’arbrat del municipi. L’afany de podes immisericordioses de temps enrere ha minvat i ara veig que hi ha més cura a deixar els arbres com cal: els plàtans creixen sense por a les destrals assassines i ells ho agraeixen; les mèlies estan millor i les del passeig de Catalunya es van substituint pels til·lers, molt més adequats al lloc.

Tercera bona cosa: l’ajuntament impulsa un pla de mobilitat a fi de prioritzar vianants i bicicletes. Això constitueix una de les millors notícies que podíem rebre. Per començar, s’ha recuperat el pàrquing del carrer del Riu. M’agradaria que l’ajuntament informés degudament de les modificacions que pensen portar a terme per posar fi a l’estat lamentable del nostres carrers ocupats per conductors incívics.

Ara explico allò que no m’agrada: dies passats vaig veure que s’havien iniciat obres a les antigues peixateries. Vaig tenir una enorme alegria perquè, ingenu de mi, pensava que per fi tindríem una oficina de turisme tal com Déu mana, però l’alegria va durar ben poc perquè allà hi anirà, segons m’han informat, el jutjat. I aquesta és la notícia negativa perquè un jutjat ha d’estar situat en un lloc discret; a més, les seves oficines resten tancades els dies i les hores que la gent passeja més, mentre que l’oficina de turisme donaria vida a una plaça bonica i cèntrica. Els forasters pregunten i pregunten on informar-se sense trobar fàcilment on. No vaig contra el jutjat i sé que ha hagut de marxar de l’antiga casa Castells, que amenaça ruïna; no obstant això, el meu somni d’una oficina de turisme a les peixateries, inclús compartida amb l’associació de botiguers, ha quedat frustrat i per a mi deixar passar una oportunitat formidable per dotar Torroella del millor aparador, és ben trist. Que hi hagi tres notícies bones i una de dolenta no significa que sigui un resultat equiparable al futbolístic, és a dir, creure que Torroella guanya. Un ajuntament com el de Torroella només pot permetre’s vèncer per golejada i no rebre ni un sol gol en contra, com sempre ha passat, perquè Torroella és Torroella. 

Comentaris