Revista Emporion

Súbdits o ciutadans.

3

‘Nunca se obligó a hablar en castellano’

L’afirmació del Rei Joan Carles I que: ‘nunca se obligó a hablar en castellano’ va provocar una real tempesta política.

El President Jordi Pujol es lamentava, ‘personalment i com a President de la Generalitat’, de les paraules del Monarca.

‘A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano’, deia el sisè paràgraf del discurs que va pronunciar el Rei Joan Carles I a l’entrega del Premio Cervantes a Francisco Umbral, l’abril del 2001. Aquestes paraules, com no podia ser menys, varen desencadenar una forta polèmica.

Formacions polítiques del País Basc i Catalunya varen pronunciar-se amb evident duresa, i fins i tot es va demanar a Joan Carles I que es retractés de las afirmacions d’un text, preparat pel Ministerio de Cultura, que es referia a tres segles d’imposició!

La Casa del Rei va evitar entrar en el debat i es va assegurar que el Monarca no rectificaria

El paràgraf de la discòrdia és, textualment: ‘Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes’.

FELIPE VIEl príncep Felip, 1990: “Catalunya será lo que los catalanes quieran que sea”.

El viatge de Felip de Borbó a Catalunya va suposar un pas significatiu en la història recent de consolidació de l’Estat de les autonomies i del sistema constitucional espanyol.

L’any 1990 el Príncep Felip, en viatjar a Catalunya en moments de pressió nacionalista, va pretendre demostrar que la monarquia, la institució que representa, feia seu l’element fonamental de la Constitució: l’existència de diverses nacionalitats i organització autonòmica pròpia. I va fer davant dels catalans una explotació a fons de l’amplíssima riquesa del caudal constitucional: va reconèixer el valor de la llengua catalana –parlant-la en tots els actes tant culturals com oficials, estimulant-nos a preservar la nacionalitat, convertir-la en energies de futur i amb motiu d’integració Espanyola i Europea. I va dir: “Cataluña serà lo que los catalanes quieran que sea”, pues para la democràcia y la Constitució que la sustenta reconoce a España como nación de nacionalidades, el pacto de convivencia entre los ciudadanos que la conforman se asienta en su libertad.”

El President Pujol, enfront d’aquesta identificació, va correspondre-hi d’acord amb el que l’ocasió requeria, i en tots els discursos oficials s’ha dirigit al Príncep en les dues llengües cooficials a Catalunya. No va utilitzar expressions ambigües on pogués reflectir-se recel i sí pacte democràtic.

4 de Juny de 2014. Primer discurs del Príncep Felip, i imminent Rei Felip VI, després de l’abdicació del seu pare Joan Carles I.

Els Prínceps d’Astúries i de Viana, Don Felip i Donya Letícia, en el seu primer acte junts, després de l’abdicació a favor seu del Rei Joan Carles I al Monestir de Sant Salvador de Leyre, van fer entrega del Premi Príncep de Viana de la Cultura 2014, a l’historiador i sacerdot Tarsicio de Azcona.

Permeteu-me reproduir tres paràgrafs que crec significatius del discurs del Princep en uns moments realment importants per al nostre futur:

“Me permitirán, señoras y señores, que respetando el procedimiento parlamentario iniciado, les reitere mi empeño y convicción de dedicar todas mis fuerzas, con esperanza y con ilusión a la apasionante tarea de seguir sirviendo a los españoles, a nuestra querida España; una nación, una comunidad social y política unida y diversa que hunde sus raíces en una Historia milenaria”.

“Pero, es evidente que el día de hoy tiene una significación especial –con permiso padre Tarsicio− después de que, este pasado lunes, S. M. el Rey anunciara su decisión de abdicar la Corona de España y poner fin a su reinado. De manera que las circunstancias llevan a que mis primeras palabras después del anuncio de Su Majestad tengan lugar en esta querida tierra navarra, uno de los solares originarios de nuestra Patria española.”

“En periodos de dificultades como los que atravesamos, la experiencia de tiempos pasados plasmada en la historia nos enseña que solo uniendo nuestros afanes, anteponiendo el bien común a los intereses particulares e impulsando la iniciativa, la investigación y la creatividad de cada persona, lograremos avanzar hacia escenarios mejores. Ese es ánimo que todos, responsables institucionales, agentes sociales y económicos, entidades y ciudadanos, debemos tener para afrontar con decisión el futuro y ampliar el campo de esperanza que se abre ante nosotros”.

Aquest text em feia esperar amb impaciència les properes paraules del nou Rei Felip VI. Podien dependre d’elles que les posicions tant tancades del PP i del PSOE sobre Catalunya, la seva llengua, la seva cultura i la seva història, permetessin, amb procediments de respecte i democràcia, una convivència que molts podríem acceptar?

Felipe VI, Congres dels Diputats, 19-6-2014

En el seu primer discurs oficial com a Rei ha defensat “la unidad de Espanya” indicant que “no es uniformidad”[…]”cabemos todos, caben todos los sentimientos i sensibilidades”[…]proteger todos los pueblos de España, sus tradiciones, culturas, lenguas e instituciones”.

“Junto al castellano, lengua oficial del Estado, las otras lenguas de España forman un patrimonio común que, tal y como establece la Constitución, debe ser objeto de especial respeto y protección; pues las lenguas constituyen las vías naturales de acceso al conocimiento de los pueblos y son a la vez los puentes para el diálogo de todos los españoles”

I que com a “Príncipe de Viana y de Girona ha velado y velará por proteger todos los pueblos de España, sus tradiciones, culturas, lenguas e instituciones”.

Ha acabat el seu discurs dient: “Muchas gracias. Moltes gràcies. Eskerrik asko. Moitas grazas”. Sis paraules no castellanes en un molt extens discurs, en llengües també oficials.

No és aquest text, en absolut, un text total del discurs del Rei, sinó un resum de les notes que he anat prenent, possiblement les que més m’han impactat, preses amb la màxima cura, i sense pretendre ser altre cosa que unes notes sobre un discurs en què el Rei ha jurat la Constitució. 

Comentaris