Revista Emporion

Francesc Soler i Baguer

1

Torroella, espai d’art


Francesc Soler

 “Zoco” (fragment), de la sèrie de dibuixos del Marroc

Tafersit (1953)

Francesc Soler i Baguer (n. 1931 )

Tinta xina

32 X 24 cm

Col·lecció particular

Francesc Soler i Baguer abans d’ésser un gran retratista i pintor és un gran dibuixant. En els seus primers passos com a jove artista, la tècnica del dibuix formava part de l’aprenentatge acadèmic i es considerava fonamental per a desenvolupar qualsevulla de les “Arts”. Tanmateix, amb els anys, hem pogut comprovar que el dibuix en Soler forma part de la seva pintura i és un element importantíssim per entendre la seva pròpia personalitat.

L’escena del Zoco representa un instant del mercat tradicional de la ciutat de Tafersit. Una activitat dinàmica que despertava la curiositat de Soler i la qual es va convertir en acte quotidià de la seva nova vida. El dia al zoco transcorre amb vitalitat i despreocupació, homes i dones romanen immersos en una conversa que no va més enllà de les parets que els emmarquen.  Un venedor en primer pla es manté indiferent a les paraules d’un magrebí que interpel·la al sedent intentant possiblement fer negocis. Sembla ser que no conclourà cap tracte.

Pel que fa la tècnica, no cal insistir que la tinta xina no admet errors en el traçat i que necessita molta precisió per no tacar el suport. Penso que Soler va treballar la composició per grups determinats, segurament amb esbós previ, per exemple el venedor amb el conjunt de mercaderies formaria una unitat, l’home dret una altra, el primer grup d’individus que conversen, una altra, etc. D’aquesta manera les imatges anirien encaixant com en un trencaclosques. El resultat és una representació ben organitzada i ordenada; en la figura de Francesc Soler tot té el seu lloc.

Les obres a tinta xina que Soler va realitzar al Marroc amb motiu del servei militar,  al 1953, ens mostren un treball molt elaborat, semblant als dels il·lustradors del segle dinovè. De fet la font d’inspiració d’aquestes imatges va ser Gustav Doré. Soler coneixia l’obra d’aquest romàntic que utilitzava les seves imatges per il·lustrar llibres i donar a conèixer llocs del món de manera crítica o lúdica, com ara els que va fer sobre la ciutat de Granada, quan va visitar Espanya.

Des del meu punt de vista, en Francesc no hi ha aquesta intenció didàctica. Les seves imatges s’apropen més al món contemporani on viu, i va més enllà de la idea fotogràfica de testimoniar que va estar en aquest lloc, el zoco de Tafersit al 1953. El que les fan tan especials és que l’autor ens mostra la relació que ha establert amb un món nou del qual ell participa. En aquest diàleg reflexiu a través dels seus dibuixos, percebem la influència romàntica i exòtica que els occidentals troben en Orient.  A més a més,  l’autor és capaç de reafirmar el seu jo davant dels altres. Amb aquest principi d’alteritat, per primera vegada Francesc va fixar la pròpia identitat, la de l’artista, i la de la seva obra, el dibuix minuciós, hiperrealista, que marcarà tota la seva producció.

Comentaris