Revista Emporion

Una situació difícil d’entendre

3

Una persona gran com jo, que ha viscut una guerra que es va materialitzar en la desfilada de l’exèrcit espanyol (invasor), quan per la Diagonal completava la conquesta d’una Catalunya que havia recuperat la seva existència com a nació, després de la seva conquesta anterior per uns exèrcits francesos, de Lluis XV i castellans de Felip V,

Que ha viscut molts anys d’una dictadura que semblava mai acabar
Quan les esperances d’una coexistència democràtica, plena i pacífica semblen impossibles d’aconseguir!     
Quan la situació avui a España (Madrid) té realment difícil solució!
Quan el president d’un partit que ha perdut la majoria absoluta no pot formar nou govern!
Quan el rei Felip VI menysprea el president de Catalunya i  la presidenta del Parlament català!
Quan algunes veus, com la del president de Flandes, defensen l’adhesió automàtica de Catalunya a la Unió Europea, contradient la propaganda de partits espanyols… 

‘única que pot fer es estripar l’article que ja tenia fet, en què parlava  dels missatges de Nadal i de la Pasqua militar del Rei Felip VI, de les memòries d’Aznar i del no de la CUP (no acabo d’entendre la seva política ni l’engany, al meu entendre, d’empats en votacions),  tot això en uns dies en què es recordaven els tres-cents anys del Decret de Nueva Planta de la Real Audiencia del Principado de Cataluña establerta el setze de gener del mil set-cents  setze pel rei Felip V, pel que va fer suprimir la nostra identitat, com a nació i com a poble. Fou redactat a la conveniència del rei Felip V. No s’hi aplicaren les lleis de Castella, sinó l’absolutisme borbònic. donant més poder la reial audiència amb l’entrada, almenys per meitat, d’oïdors castellans. El binomi capità general-audiència (real acuerdo) governà mancomunadament Catalunya, bé que supeditat al Consell de Castella. Establí a Catalunya el cadastre que pesà com una llosa de plom damunt Catalunya, ja que s’afegia al pagament de les gabelles de la corona (tabac, sal i paper segellat). I sobretot per a sostenir un exèrcit poderós, que calia vestir, armar i allotjar per tal de tenir Catalunya ben subjecta. Han passat tres-cents anys!

La qüestió no és recordar de nou, un any més, la nostra trista història com a poble sobirà i oprimit, i si posar de relleu el fet que ERC eviti participar en una tanda de contactes que per formar nou govern espanyol ha convocat el rei Felip VI, desitjar la millor sort possible al president Carles Puigdemont i Casamajó, i  pregar i treballar per que Catalunya recobri quelcom que ningú, cap govern de Madrid tenia dret a conquistar ni menys suprimir la nostra identitat nacional i el dret al seu exercici democràtic en desitjar una república independent, si aquesta és la voluntat del seu poble!

Comentaris