Sant Jordi

70

La devoció a Sant Jordi es va expandir per Europa fa més de mil anys i s’estén des de l’edat mitjana a tots els països catalans. El seu martiri va produir-se a Diospolis (Palestina) i fou canonitzat pel Papa Gelasi I l’any 494.

Als primers anys del segle XI Sant Jordi tingué la condició de patronatge reial dels monarques aragonesos quan, l’any 1096, el rei Pere I s’imposà als musulmans en la cruenta batalla d’Alcoraç (Osca). Conta la llegenda que quan la lluita castigava les tropes cristianes, va aparèixer Sant Jordi, el qual, de forma decisiva, ajudà les milícies de Pere I. I els reis d’Aragó el prengueren com a sant de referència, seguint la tradició que anaven estenent els creuats. Al segle XV s’instaurà oficialment el dia 23 de abril com a patró oficial dels territoris de la Corona de Aragó, que incloïen Cataluña.

Sant Jordi, València

També ho va ser del Regne de València. De fet, abans d’optar pel patronatge de Sant Vicens Ferrer, Sant Jordi representava a l’estament militar i nobiliari, junt a la Mare de Déu del braç eclesiàstic i l’Àngel custodi de les ciutats i viles reials. Són moltes les festes patronals que tenen Sant Jordi, la princesa i el drac com a protagonistes. I diverses poblacions recreen la llegenda de Sant Jordi amb les festes de Moros i Cristians, que expliquen el mite fundacional de cada municipi i els carrers es converteixen en l’escenari de desfilades, batalles i lluïments, amb actes religiosos, culturals, gastronòmic i amb molta festa. En destacaria dues d’Interès Turístic Internacional, la d’Alcoi i la de Banyeres de Mariola.

A Alcoi, les Festes de Moros i Cristians, amb més de 5.000 actors, entre professionals i amateurs, representen el mite fundacional d’aquest municipi: les tropes comandades per Jaume I, amb l’ajuda decisiva de Sant Jordi, venceren l’exèrcit sarraí cap al 1276. Arrenquen amb el Dia dels músics, quan les bandes desfilen pels carrers del nucli antic fins arribar al pont de Sant Jordi, on té lloc un castell de focs. El dia següent, els exèrcits cristià i moro protagonitzen al matí el Dia de les Entrades i edel Sant, la Processó de la Relíquia i la Processó General i al vespre, les carrosses que tenyeixen de colors cada racó de la població. Finalment, el Dia dels Trons, tres batalles entre dos exèrcits que donen per victoriosos els cristians, que recuperen el castell. Protagonista, la pólvora, uns 5.000 quilos. I al vespre l’aparició de Sant Jordi sobre els merlets del castell, muntant un cavall blanc i llançant fletxes que els assistents guarden com a record.

I la de Banyeres de Mariola, de Moros i Cristians, en honor a Sant Jordi. És tradició que, des del 781, aquest municipi de l’Alcoià conserva, fins i tot, una relíquia del Sant. El 22 d’abril, desfilen les bandes de músics a l’Entrada, una multitud de vilatans duen uns fanalets elaborats artesanalment, els quals seran cremats a la plaça Major. El dia de Sant Jordi, a primera hora, a la Diana, una esquadra de cada comparsa desfila per endur-se el primer premi del Concurs de Comparses. Després d’una missa en honor al Sant, té lloc la desfilada infantil i la Processó de Sant Jordi. El Dia dels Trons té lloc el 24 d’abril, en què les tropes mores prenen el castell de Banyeres, i la reconquesta cristiana, amb solemnes ambaixades, i desfilades de lluïment dels vencedors. En finalitzar, tenen lloc les ambaixades en què es fa mofa de la situació sociopolítica actual. Els actes acaben l’endemà amb la missa del Cementiri, en memòria dels difunts, a l’aire lliure, després de la tronada dels arcabussos.

Saragossa, dia de Sant Jordi

A Catalunya, Sant Jordi és patró oficial, però el dia és feiner i lectiu, i se celebra el 23 d’abril per ser el dia en què va morir segons tradició. La versió de la llegenda diu que “després d’un combat aferrissat del cavaller i el drac, la bèstia va caure travessada pel ferro esmolat i que dels degotalls de sang que arribaven a terra en va néixer un roser que floria amb profusió cada mes d’abril”. Aquesta és l’explicació que la tradició oral dona al costum de regalar roses vermelles el dia en que morí el cavaller l’any 303, quan restant sota les ordres de l’emperador Dioclecià, es negà a complir l’ordre de perseguir els cristians. Segons el Costumari Català del folklorista Joan Amades, la vila de Montblanc fou el lloc de Catalunya on Sant Jordi va matar el drac i va salvar la princesa. Molt aviat fou venerat com a màrtir i aparegueren fantàstiques històries lligades amb la seva figura i el drac. Històries que molts artistes, i al llarg de molts anys, han representat tant amb escrits com en imatges.

La diada de Sant Jordi ha tingut, i encara té, un caire altament reivindicatiu de la cultura catalana. Els mitjans de comunicació fan retransmissions en directe des dels punts més emblemàtics i tradicionals. Cal destacar l’ambient festiu que genera la diada. Moltes son les activitats a les biblioteques, concerts i festes als carrers, que s’afegeixen a l’atrafegada agenda cultural de la majoria de poblacions catalanes. Se celebra el dia del llibre i se’n venen juntament amb roses: llibres i roses distribuïdes a viles i ciutats. Les llibreries estan plenes de gom a gom. Però és potser a la Rambla de Barcelona on l’afluència de barcelonins i visitants a les parades de llibres i de roses arriba a la seva màxima expressió.

En l’univers simbòlic, la rosa de color vermell, el color de la passió, és la flor de l’amor. El seu guarniment també és força curiós, la rosa de pètals vermells, vellutats i fràgils, a voltes va acompanyada d’una espiga que representa la fecunditat. No puc menys que reflexionar i fer reflexionar als que avui proposen una rosa groga per substituir la tradicional rosa vermella: expressar la meva esperança que es mantingui la rosa vermella com a símbol de Sant Jordi, sense que pugui significar que no estimi i valori la rosa groga com a símbol.

 

Comentaris