Samuel Johnson i la seva ‘història de Rasselas’

299

“Poques coses són impossibles a la diligència i  l’habilitat.”

Samuel Johnson


Per primera vegada es presenta en català la novel·la filosòfica La història de Rasselas, príncep d’Abissínia, gràcies a l’editorial Adesiara i a la magnífica traducció de Victòria Alsina.

Es tracta d’un conte filosòfic del poeta, narrador, crític, moralista i lexicògraf londinenc Samuel Johnson (1709-1784), un dels referents de Josep Pla i un dels escriptors més influents de les lletres angleses, on dosifica sàviament el seu pensament escèptic sobre la vana esperança humana de trobar la felicitat.

Tal com ho explica el crític de literatura Lluís Bonada, la novel·la es va publicar l’any 1759 i va convertir-se en un dels llibres més llegits a tot el món

Es tracta de la història d’un aprenentatge vital sobre la condició humana, que agafa la forma de les narracions exemplars que van començar amb Ramon Llull.

La novel·la ens explica com l’emperador d’Abissínia reclou els seus fills en un palau situat a l’anomenada vall de la Felicitat, ple de comoditats i de luxes. Aïllats de l’exterior, viuen en un lloc idíl·lic. Qualsevol desig és concedit als seus habitants. És una captivitat joiosa, dominada per la sensació de seguretat, on tothom viu en plenitud el plaer i el repòs.

Però el seu quart fill, el príncep Rasselas, un jove intel·ligent i ple de curiositat, s’hi avorreix, encara que ho té tot, no hi desitja res. Un ancià preceptor seu li diu: “Senyor, si haguéssiu vist totes les desgràcies que hi ha al món, hauríeu sabut valorar el vostre estat present.” Però això no el convenç i amb la seva germana, la princesa Nekayah, i el poeta Imlac, s’escapen de la vall feliç per veure les meravelles i les misèries del món i del poder, per finalment poder fer una “tria de vida” coherent.

La novel·la consta de 49 capítols curts i fàcilment llegibles on el príncep Rasselas finalment s’adona que mentre busca la felicitat en la imitació de la vida dels altres, s’està oblidant ell de ser feliç. I mentre dedica tots els esforços a fer una “tria de vida”, s’oblida de viure.

Imlac, el poeta, li recorda: “Per cercar la veritat no és obligatori fer llargs viatges. La veritat, la que és necessària per menar una vida ordenada, sempre es troba allà on es busca honradament.”

En la novel·la, un clàssic de la literatura universal, també hi trobem moltes sentències que com a lectors ens interpel·len directament i ens fan reflexionar, com per exemple aquestes:

“Perquè una vida segura i fàcil pot convertir-se en una existència buida i solitària.”

“L’exemple és sempre més eficaç que els preceptes.”

“La integritat sense coneixement és feble i inútil, i el coneixement sense integritat és perillós i temible.”

“Els savis i poderosos d’altre temps ens avisen que hem de recordar-nos de la brevetat del nostre estat present.”

“De totes les coses terrenals, el coneixement és el millor.”

Referències bibliogràfiques

  1. BONADA, Lluís. “La història de Rasselas, la gran novel·la filosòfica sobre la condició humana, finalment a l’abast.” A: El Temps, 28 de març de 2017, pàg. 74.
  2. PLA, Xavier. “Llibre de meravelles”. A: El Temps, 20 de juny de 2017, pàg. 74.
  3. JOHNSON, Samuel. La història de Rasselas, príncep d’Abissínia (traducció de Victòria Alsina). Martorell: Adesiara, 2017.