Salvador Dalí

133

2.018: un nou any en la nostre història com a poble.
Començo a escriure aquest article manifestant la meva esperança:
Que, pesi a qui pesi, aquest nou any 2018 sigui millor que el passat, ajustat al meu desig d’un benestar i una pau per a tots!
I que sigui el millor de la meva vida, acompanyat per familiars i amics!“És realment massa fàcil d’expressar, però un xic de somni no pot fer mal a ningú! “

Però quina és la resposta a les preguntes que em faig:

Podem somniar en un món millor?

  • O en una Europa millor?
  • O en una Espanya millor?
  • O en una Catalunya millor?

Que tinguin com a objectiu del govern, no els nostres desitjos, sinó les nostres necessitats i esperances?…
Vull ser optimista i així ho demano per a tots!
“Esperar que la força del conjunt de tots nosaltres tingui i doni els millors resultats mai somniats per a familiars, amics i conciutadans”.
Per això, com a principal actor, em permeto reproduir aquí algunes de les frases d’un geni català i universal:

Salvador Dalí i Domènech (11.01.1904 – 23.01.1989):

  • Seré un geni i el món m’admirarà!
  • Potser seré menyspreat i incomprès, però seré un geni, un gran geni, perquè n’estic convençut. (Escrit per Dalí quan tenia 15 anys).
  • El mal gust és creatiu. És el domini de la biologia sobre la intel·ligència.
  • Qui vulgui despertar interès entre els demés, ha de provocar-los primer.
  • El temps és una de les poques coses importants que ens queden.
  • És curiós, m’interessa molt més parlar, o estar en contacte amb la gent que pensa el contrari de mi, que dels que pensen el mateix que jo.
  • És fàcil saber si un home té bon gust: la catifa ha de combinar amb les celles.
  • La major desgràcia del jovent actual és no pertànyer a ells.
  • La Revolució Russa és la Revolució Francesa que arriba tard, per culpa del fred.
  • La vida és aspirar, respirar i expirar.
  • Mentre dormim en aquest món, ens mantenim desperts a l’altre.
  • Molts no arriben als vuitanta anys perquè durant massa temps intenten quedar-se als quaranta.
  • No podeu expulsar-me perquè JO sóc el Surrealisme! (Després de ser expulsat del moviment surrealista a París).
  • Per comprar els meus quadres s’ha de ser criminalment ric, com els nord-americans.
  • La intel·ligència sense ambició és un ocell sense ales.
  • No tinguis por a la perfecció, mai l’assoliràs.
  • Només hi ha dues coses dolentes que et poden passar a la vida. Una és ser Pablo Picasso i l’altre no ser Salvador Dalí.
  • Pren-me, sóc droga. Pren-me, sóc al·lucinogen.
  • Els que no volen imitar res, no produeixen res.
  • Crec que la vida ha de ser una festa contínua.
  • La pintura és una part infinitament diminuta de la meva personalitat.
  • Les guerres mai han fet mal a ningú, excepte a la gent que mor.
  • L’única diferència entre un boig i jo és que el boig creu que no ho està, mentre que jo sé que ho estic.
  • L’única diferència entre un boig i Dalí és que Dalí no està boig.
  • Si moro, no moriré del tot.

Realment crec fermament en la seva intel·ligència!
Subscric totes les seves afirmacions i subscric especialment les dues darreres!
Crec realment que no estava boig i que sí que ho estem molts dels que encara vivim i/o governen, i no ho reconeixem!
Sí que ho va fer Catalunya en la concessió de la Medalla d’Or el novembre de 1981.

 

Comentaris