Revista Emporion

No tot al mateix sac

7

El debat que es va obrir el passat mes de maig al nostre municipi sobre la festa dels correbous  ha estat l’iniciador que m’ha portat a escriure aquestes quatre línies, que tard o d’hora algun dia haurien vist la llum.

En el que podreu llegir tot seguit no opinaré ni m’afegiré a la polèmica que ha generat la festa dels correbous que se celebra al nostre municipi, senzillament perquè al no estar interessat en aquests tipus de festes, ignoro què s’hi fa i com es tracten els animals.

Pel poc que he pogut llegir a la premsa, sembla que al nostre municipi hi ha un intent de posar al mateix sac totes les actuacions o activitats on intervenen animals, i això personalment crec que pot ser un greu error que podria portar fàcilment a la temptació d’entrar en posicions radicals i extremistes que no beneficiarien ningú. Al nostre municipi hi ha una sèrie d’activitats tradicionals on es fan servir o hi participen animals, com poden ser els gossos d’atura, la Festa de Sant Antoni Abat, la màgia, la cavalcada de Reis, les demostracions hípiques per la Fira de Sant Andreu, etc., que  pel tipus d’actuació que fan, tot fa suposar que els animals són ben tractats, respectats i gaudeixen de l’estima dels seus cuidadors. En tot cas, aquesta personal consideració, com moltes altres, sempre està condicionada al grau de sensibilitat de cada persona.

Foie gras1Deixant fora de consideració la caça, la pesca i altres esports que mereixerien capítol a part, si continuem pel camí d’incloure-ho tot al mateix sac, acabarem entrant en un terreny adobat i preparat per sembrar-hi la demagògia o la hipocresia, i en el qual potser tots plegats, amb els nostres hàbits més bàsics, traïm d’una manera inconscient, contradictòria i una mica permissiva els nostres millors sentiments envers els animals.

Tot i la nova normativa de benestar animal, alguna vegada ens hem preguntat com viuen els animals en certes granges i de manera  especial com moren sacrificats a milers en les cadenes dels escorxadors? Certament que són preguntes incòmodes i, llevat de comptades excepcions, són assumptes que interessen poc o no volem conèixer; moltíssima gent que ens agrada respectar els animals tenim alhora una posició contradictòria respecte d’això i no posem cap objecció ni se’ns remou l’estómac quan assaborim un bon foie, o una peça de carn; segurament aquí es podria aplicar allò que diuen: “Ulls que no veuen, cor que no sent.” Continuant per aquest camí de certa hipocresia, ens hauríem de preguntar també si estaríem disposats a renunciar a un medicament que ens pogués curar o alleugerir-nos el patiment, pel sol fet que ha comportat el sofriment i sacrifici de centenars d’animals de laboratori per a la seva investigació científica. La resposta de la immensa majoria tots la coneixem, per aquest motiu i algun altre, com passa amb els espectacles amb animals, tampoc no es poden comparar ni posar al mateix sac el turment i la mort d’un animal en un espectacle per al gaudi d’unes persones, o la mort dels animals -malauradament també moltes vegades amb patiment- per servir-nos d’aliment, o per l’interès de la investigació i la ciència. En termes d’investigació o alimentaris, la societat -no sé si encertadament o equivocada- està organitzada de la forma que tots coneixem, i en major o menor grau una immensa majoria col·laborem que així sigui i en som en part responsables; actualment, però, voler anar contra aquest sistema és una utopia, i llevat dels vegetarians més radicals, seria d’una hipocresia tal que els nostres costums o els més elementals hàbits de vida ens delatarien cada dia. Malauradament, molt més sovint del que seria desitjable es dóna la paradoxa que perquè uns puguin viure, uns altres han de morir.

Tornant a les activitats amb animals que es fan al nostre municipi, seria bo i desitjable obrir un debat asserenat, on des de posicions qualificades, independents i objectives s’establissin uns paràmetres que permetessin delimitar tot el que es pot considerar o no maltractaments, i en funció d’aquests, poder valorar totes i cadascuna de les activitats que es fan amb animals a la nostra vila, deixant de banda prejudicis o idees preconcebudes.

Crec que els animals tenen uns drets que s’han de respectar, i no es poden vulnerar pel fet banal d’entretenir o divertir les persones. Però també crec que qui ha de legislar o redactar la normativa ha de saber separar el gra de la palla i allunyar-se dels radicalismes o d’unes utopies ben intencionades, que poden tenir un rerefons meravellós, però que avui, tal com la societat està organitzada, són encara massa agosarades perquè es puguin fer realitat. Llàstima                                    

Comentaris