Rodoreda i la seva novel·la “Quanta, quanta guerra…”

92

Quanta, quanta guerra… és d’aquests llibres que contenen i justifiquen una literatura.”

“Hi ha llibres meravellosos que, mentre els llegeixes, tens la sensació que no només són el millor llibre que mai s’ha escrit, sinó que no hi ha alternativa. Aquesta sensació es té llegint la primera i la tercera part d’aquesta novel·la.”

rodoreda“Els tres últims llibres de Mercè Rodoreda, Viatges i flors i Quanta, quanta guerra…, publicats l’any 1980, i La mort i la primavera, publicat pòstumament el 1986, tres anys després de la seva mort, són la culminació de l’obra rodorediana, l’aventura novel·lística més avançada del vint català i una de les més audaces de la literatura universal.”

Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969) 

“Mercè Rodoreda escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas –La plaza del Diamante– es, a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la guerra civil.”

Gabriel García Márquez (Aracataca, Colòmbia, 1927) 

“Després de la Bíblia i de Dante, entre les influències que crec que més m’han marcat i que ara vull confessar, posaria encara Homer.”

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 ─ Girona, 1983, escrit al pròleg de l’edició 26 de La plaça del Diamant)

Mercè Rodoreda és considerada pels experts com l’escriptora de llengua catalana contemporània més influent,  tal com ho testifiquen les referències d’altres autors a la seva obra i l’àmplia repercussió internacional, amb traduccions a un total de trenta llengües diferents: alemany, anglès, búlgar, castellà, danès, eslovac, eslovè, èuscar, finès, francès, gallec, grec, hindi, hongarès, islandès, italià, japonès, lituà, neerlandès, noruec, polonès, portuguès, romanès, rus, sard, serbocroat, suec, txec, vietnamita i xinès.

Escriu Enric Sòria que els relats de Mercè Rodoreda ─dona exiliada, allunyada dels cenacles lletrats del moment i amb un caràcter fort─, són portentosos, i Marta Pessarrodona remarca que les passions les aixeca l’escriptora, senzillament perquè és genial. I això no es perdona gaire.

Toni Sala assenyala amb encert la relativa desatenció que han rebut les tres últimes obres rodoredianes, diferents de totes les altres i vertaderes obres d’art, Viatges i florsQuanta, quanta guerra… i La mort i la primavera, si les comparem amb les conegudes i clàssiques AlomaLa plaça del Diamant o Mirall trencat.

Quanta, quanta guerra… és la historia d’un noi de quinze anys que se’n va a la guerra i, com a l’Odissea, el protagonista va pel món trobant models i contramodels, superant proves i descobrint-se a si mateix. Toni Sala remarca que Quanta, quanta guerra… és el descobriment del mal per part del protagonista i que la novel·la és la història d’un Pere sense por i de l’heroi que ha d’anar superant proves.

Quanta, quanta guerra… posa Rodoreda entre els catalans que han escrit sobre l’experiència tràgica del nostre poble durant el segle vint: Carner, Gaziel, Riba, Pere Quart, Pla, Sales o Moncada.

Segons Carme Arnau, autora experta en Mercè Rodoreda, la prosa rodorediana assoleix a Quanta, quanta guerra… l’essencialitat de la poesia, una prosa tan modèlica com la dels autors que més valora: Verdaguer, Ruyra i Carner.

Toni Sala conclou que Quanta, quanta guerra…és una obra mestra que s’ha de llegir moltes vegades, i això es pot dir de ben pocs llibres.

Bibliografia

  1. 1.Rodoreda, M., Quanta, quanta guerra…, Narrativa completa, Volum I: novel·les, Edicions 62, Barcelona 2008.
  2. 2.Sala, T., “Notes sobre ‘Quanta, quanta guerra…'”, dins Notes sobre literatura, Grup Editorial 62, Biblioteca Universal Empúries, Barcelona 2012, p. 198-221.
  3. 3.Arnau, C., Mercè Rodoreda. Una biografia, Edicions 62, Proa, Barcelona 2007.
  4. 4.Sòria, E., “Talent de narradora”, dins En el curs del temps. Un itinerari a través de vuit-cents anys de literatura catalana, Editorial Moll, Palma 2010.