Reptes globals, solucions globals

102

La Unió Europa passa per moments complexos, amb reptes de difícil solució, si no és amb acords entre tots els estats membres, en els que prevalgui l’interès general més que no pas l’egoisme estatal. Són reptes la solució dels quals sobrepassen la gestió d’un sol estat. De fet, són els reptes globals, que requereixen consens i voluntat política entre estats per solucionar-los. Són reptes com la immigració, per desgràcia de molta actualitat aquests dies, degut a les constants informacions que arriben de la Mediterrània, en les que es conten per milers els desapareguts. I els que tenen més sort, deambulen pels estats europeus que cada vegada els volen menys. A la cimera de la setmana passada, els caps d’estat i de govern de la UE varen intentar consensuar postures comunes, però al final el que es va acordar a la pràctica és que cada estat membre gestioni la immigració i els refugiats com cregui convenient… en clau estatal, per entendre’ns. Això és una molt mala noticia perquè, davant la pressió d’alguns estats per endurir la gestió, i la por a ser titllats de tous dels altres, va guanyar l’interès particular en comptes del general, per la gestió de la immigració i dels refugiats, que és un d’aquells reptes que s’han de tractar amb el consens de tots els estats de la UE i també del món.

L’economia també és un dels reptes que sobrepassen l’acció d’un estat, perquè els negocis i les relacions comercials s’han fet globals i els mecanismes de gestió i de control també han de tenir tendència a fer-se globals o almenys integrats en les àrees econòmiques que mouen el món, com és el cas de la UE, els EUA i la Xina i els seus estats d’influència, entre d’altres. Convé que a la UE hi hagi una política econòmica, monetària, pressupostària i fiscal coordinada entre els vint-i-set estats membres, que ens permetria tenir més capacitat per defensar situacions de crisi i per estabilitzar l’economia europea.

La gestió d’una política europea de l’energia, consensuada entre tots els estats membres, també afavoriria la capacitat de negociar de la UE cara al subministrament energètic des de fora, que actualment ja és del 50% i s’espera que arribi al 70% en pocs anys.

El canvi climàtic, tan criticat i negat per l’administració Trump, esdevé un repte importantíssim per a la viabilitat del planeta i en aquest escenari la Unió Europea hi té una responsabilitat important i també una possibilitat de lideratge mundial si es converteix en capdavantera de la lluita per la sostenibilitat del planeta, que requerirà la implicació de la majoria, sinó tots, els estats del planeta.

Aquests són alguns dels reptes que té la UE i també el món, que sobrepassen la gestió d’un únic estat i per això requereixen solucions consensuades i globals. Els que fa falta és tenir voluntat política, consciència i solidaritat, per apostar per escenaris de col·laboració i de consens. Es tracta de deixar una societat més democràtica, més sostenible i més justa i solidària al nostres fills.