Revista Emporion

Rehabilitació

2

Amb motiu d’un desafortunat accident en un lloc públic, i per una negligència de mal disculpar (un esglaó enmig d’un passadís amb els llums apagats i sense cap senyal que n’advertís la seva presència), vaig fer una caiguda amb tan males conseqüències que em vaig trencar el braç i el canell de la mà dreta i vaig rebre una forta patacada al pit i a la mandíbula que va tardar massa dies a curar-se. en definitiva, que em vaig fer molt de mal, sobretot tenint en compte la meva edat. ja sé que ningú ho volia, però cal no tenir descuits que puguin portar tan males conseqüències. el que em sap greu és que, dos mesos després de l’accident, l’esglaó -que jo sàpiga- encara continua sense senyalitzar.

És per aquest motiu que he conegut el centre de rehabilitació del cap de torroella,  un local gran, clar i espaiós que, de bon començament, ja t’hi fa sentir bé. és net i força ben equipat, segons el meu modest criteri. des d’aquí vull expressar el meu agraïment per l’amabilitat, l’acolliment i la paciència amb què em va atendre la fisioterapeuta, la sra. Sílvia. no sempre és així en aquests centres, on el pacient espera trobar una mica d’ajuda, consell i cura, quan és possible. no passo per alt que sempre hi ha gent molt exigent que no té presents les limitacions i el poc temps de què disposen els metges, però la veritat és que són moltes les ocasions en què un en surt decebut, ja que esperava una mica més d’atenció, d’explicacions. ser metge, infermera, ajudant o administratiu d’un centre de salut com els que tenim a torroella, palamós, girona, o a qualsevol altre lloc, requereix una entrega, una dedicació i una generositat per part del personal que hi exerceix la seva carrera, la seva professió. aquest hauria de ser el seu compromís en escollir la feina! el que l’usuari sobretot hi troba a faltar, i que no requereix grans estudis, és una cosa tan senzilla com saber escoltar el malalt o la persona que els fa una consulta tan bé com sap. al meu entendre, i al de moltes persones amb qui n’he parlat, és la millor medecina per al pacient, saber-lo escoltar.

El meu tractament en aquest centre de rehabilitació ha estat de vint sessions de gairebé dues hores cada dia. allí he pogut conversar i conèixer gent d’edat, nacionalitat i temperament diferents. hi he conegut gent tranquil·la, inquieta, xerraire o reservada, tota una experiència! la fisioterapeuta, la sílvia, coneix bé la seva feina i la sap combinar perquè tots els pacients que hi assisteixen puguin fer els seus exercicis sense gaires esperes per utilitzar l’aparell que els correspon: la làmpada de calor, les peses, les cintes, els caragols, els banys de parafina, els estiraments, els massatges, les aplicacions combinades de fred i calor, les barres…, tot és a càrrec de la sílvia qui, a més a més, organitza les visites, contacta amb els malalts per oferir-los les hores més convenients i un munt de coses més. però ella les fa sempre amb un somriure, i amb la seva veu suau i tranquil·la explica, tantes vegades com calgui, com s’han de fer els exercicis a fi que siguin eficaços, i els canvia per altres en cas que siguin de mal fer. escolta els pacients i els pregunta si el seu dolor ha millorat, o qualsevol altra cosa que li calgui conèixer. això vol dir no parar en tot el matí, de vuit a tres de la tarda. repeteixo: els meus respectes i el meu agraïment per la feina ben feta.

Ah, si cadascun de nosaltres fes, sempre que ens fos possible, la feina ben feta!

Comentaris