Reflexions sobre la Festa Major

Quan surti aquest article ja haurem passat la Festa Major, i vull fer unes petites reflexions sobre com ha canviat amb els anys. He pogut parlar amb dues persones relacionades amb la comissió de festes, una ja fa una colla d’anys, i l’altra en aquests moments.

Anys enrere, la Festa Major de Torroella havia estat organitzada, durant una colla d’anys, per una comissió de gent del poble que s’oferien voluntaris per cuidar-se’n. No era gens fàcil: en primer lloc, calia saber amb quin pressupost es comptava, i això sempre era una incògnita. L’Ajuntament no disposava de cap pressupost específic, només es comprometia a contractar la cobla que tocava les sardanes a plaça, i que solia ser El Foment, i de paraula deia als membres de la comissió que, cas de sortir malament els comptes, se’n faria responsable. Per tant, els actes que s’organitzessin devien ser cobrant entrada. L’èxit depenia, sobretot, de l’interès de les atraccions que es contractaven i, sobretot, del temps. Era un risc, però la comissió ho assumia amb optimisme, voluntat i feina.

Ball de gegantsEls tres primers dies s’organitzaven els balls de nit a l’antic camp de futbol, que solien ser molt lluïts, amb orquestres de renom –La Caravana, Els Montgrins, La Meravella… L’últim dia de la Festa hi havia un bonic espectacle, cada any amb diferents artistes. Si el temps acompanyava, aquests actes eren molt concorreguts, tant per la gent del poble com pels forasters… Les entrades del ball i les recaptacions d’un bar ben assortit per poder complaure els assistents que ocupaven les taules distribuïdes al voltant de la pista de ball –que eren molt sol·licitades– servien per cobrir el pressupost de la Festa.

Les entrades es posaven a la venda molts dies abans, ja que els aficionats al ball no volien quedar-se’n sense, així com les entrades per a l’espectacle de l’últim dia, on podíem veure de ben a prop i des de casa mateix els actors més admirats pel públic. No era gaire freqüent que en aquells anys la gent pogués desplaçar-se fàcilment fins a Barcelona. Tant podia tractar-se d’una obra de teatre, com de l’actuació d’un cantant ben popular. La Festa de Torroella havia estat l’escenari d’artistes com Núria Feliu, Lluís Llach, Núria Espert, Mari Santpere Ovidi Montllor, La Trinca i altres.

Això valia diners, i els responsables de la comissió de la festa  havien de convertir-se en aficionats empresaris per contractar les orquestres per al ball i els artistes per a l’espectacle, així com demanar pressupostos, regatejar algunes coses i imposar-ne unes altres.

Van ser uns anys que els van deixar bonics records de bona amistat i franca entesa. Per sort, cap any van haver de demanar ajuda a l’Ajuntament per pagar les despeses que això els comportava. Encara que patissin una mica, ja que cada any sorgia algun problema, els gratificaven aquells dies de convivència i treball.

Els cinemes Centre Cine i Cinema Montgrí eren empreses privades, i ja es cuidaven de fer bones pel·lícules. Anava bé que hi hagués forta competència. Per la Festa vèiem les millors pel·lícules de la temporada! Ara també veiem bon cinema, i també és una comissió d’aficionats qui en té cura. El que ha canviat és l’afició a anar al cinema, Per què serà?

Avui la cosa no és tan simple, em deia un jove de la comissió de la festa. Per a un Ajuntament, la festa major suposa un moment únic per treballar la vertebració social del municipi i afavorir la cohesió social de la seva ciutadania. Cal destacar que la Festa Major de Torroella compta amb la participació de més de vint-i-cinc entitats del municipi. Sense elles no seria el mateix.

La Festa és un moment únic per difondre cultura, coneixement, tradició, etc. em diu aquest jove. La Festa Major ha d’estar ben organitzada des de tots els nivells de programació i infraestructures. Les normatives i la legislació que regula l’organització d’actes de concurrència de públic han contribuït a la millora de les festes, i concretament de la Festa Major.

Avui, la principal despesa econòmica de la Festa està relacionada amb el muntatge de les infraestructures necessàries per a l’organització de la programació. Aquesta és la part menys vistosa, però molt important. Això sí, l’Ajuntament corre amb totes les despeses… Bé, L’Ajuntament som el poble. Es procura  complaure la gran diversitat de gustos que hi ha entre tanta gent.

La vila ha crescut, som dotze mil habitants, i les normatives han canviat. No es pot comparar. fer-ho com abans és senzillament imposible!