Reflexions sobre els antics i els moderns

92

En un número recent de la revista Emporion, Joan Surrroca, en el seu article d’opinió, feia referència a la problemàtica que comporta la desmesurada proliferació i l’ús excessiu dels automòbils i comparteixo la seva detallada exposició sobre aquest tema.

En un altre ordre de coses, vull fer una reflexió sobre un aparell que ha condicionat des de fa un temps la nostra vida quotidiana i em refereixo, ni més ni menys, que al nostre admirat i per molts idolatrat telèfon mòbil. La gent jove, i també la no tan jove (o sigui, els moderns), estan encantats amb ell i és el seu ídol principal, l’estimen moltíssim i uns quants el consideren com si fos un membre del seu cos.

Moltes persones tenen una addicció desmesurada al mòbil: dormen i es lleven amb ell al costat, els acompanya a la feina, al col·legi, a l’institut, a la universitat, al llit amb la parella; o sigui, a tot arreu, i quan surten a passejar, tenen sempre una mà ocupada i la vista posada a la pantalla del mòbil mentre teclegen contínuament amb l’altra mà. Caminen per places i carrers completament abduïts pel seu estimat i molts transeünts han de fer un pas al costat per no xocar frontalment contra aquests despistats. Quan arriben a casa, dinen i sopen amb una mà a la forquilla i amb l’altra miren el mòbil. Si per la causa que sigui desapareix l’aparell, hi ha una desesperació monumental que pot arribar a afectar tota la família.

Quan és l’hora d’anar a dormir, molts deixen descansar el mòbil i comença l’hora de la tauleta, com més gran i moderna millor. Altres obren l’ordinador i es posen a estudiar i preparar el treballs que els ha encarregat l’escola, l’institut, la universitat o l’empresa on treballen. Alguns es passen al Facebook i estan tot el dia connectats amb personatges d’arreu. Crec també que una majoria dorm plàcidament tota la nit i quan es desperten, encara mig adormits, passen la mà per damunt la tauleta de nit cercant el mòbil, no fos cas que se’ls hagués escapat.

Per tot plegat, els que som antics, quedem bocabadats davant aquest fantàstic progrés. Ni el més il·lustre savi de l’època de mitjan segle passat hauria pogut pronosticar uns avançaments tècnics tan descomunals com els que gaudim o patim, segons com es miri.

Una altra qüestió que ens preocupa als antics, i a alguns moderns també, és la que fa referència a la situació actual, quan la paraula crisi corre de boca en boca de tothom i gairebé tota la societat la pateix amb més o menys intensitat. Trobem una incongruència que no lliga amb el que sembla que està passant i ens fem la següent pregunta: com poden moltes famílies mantenir les despeses dels mòbils, els telèfons fixos, l’aigua, la llum, els gas, la calefacció, l’aire condicionat, les despeses escolars, la roba, l’alimentació, els imprevistos, les reparacions, els lloguers d’habitatge, els crèdits bancaris, els caps de setmana fora de casa, etc.?

Doncs la resposta és la següent: a molts llocs, els antics posen a disposició dels moderns les seves pensions i estalvis evitant així que moltes famílies facin fallida. Per tant, respecte, estimació i llarga vida als antics, i al mòbil també!