Revista Emporion

Record sense nostàlgia

1

Tinc encara ben guardades dintre els meus records, les imatges de bona part dels carrers de Torroella, oberts per les rasses que soterrarien les instal·lacions del nou sistema automàtic de telefonia, que permetria comunicar-nos directament, sense haver de passar per operadora. La data és de bon recordar, doncs les obres van coincidir amb la nevada del 24 de desembre de 1962.

D’aquests fets, han passat cinquanta anys; Amb tot aquest temps, el canvis que ha sofert el món han estat enormes; uns dels més significatius són els sistemes de comunicacions. Des de fa uns anys, la implantació massiva d’ordinadors personals, correu electrònic, telèfons intel·ligents, etc. han condemnat pràcticament a desaparèixer, la telefonia tradicional, el correu postal i consegüentment, les postals de Nadal o nadales -motiu principal d’aquest article- que s’enviaven per milions durant les festes de Nadal. És veritat que en aquells anys no eren l’únic mitjà per felicitar-nos les festes, però les nadales, eren una cosa especial, entranyable, i feien més Nadal. M’agradaria fer d’aquestes quatre línies, un record especial, per el correu postal i especialment per aquelles nadales, les diades que vivim ho fan propici.

Avui dia, se’ns ofereix la possibilitat d’enviar de manera quasi instantània a qualsevol lloc del món, escrits, missatges, nadales electròniques, etc. que podem acompanyar amb tot un reguitzell de complements o fotografies fetes al moment per el mateix telèfon o giny semblant. En un món marcat per les presses, aquesta rapidesa i comoditat, ha propiciat que les nadales de cartolina enviades per correu postal, quedin obsoletes i perdin quasi tot sentit.

No es pot negar que amb el canvi, s’ha guanyat amb moltíssims aspectes, l’econòmic, protecció del medi-ambient per l’estalvi de paper, i sobretot amb qualitat, cobertura, continguts, i rapidesa. Però tot té un preu. Les persones, llevat de voler-nos quedar aïllats o desfasats, ens hem d’acostumar a lo que la tecnologia ens imposa. S’accepta de bon grat, si el conjunt dels nous sistemes tenen un balanç tan positiu com aquests; desprès, s’ha de fer la valoració personal, comparar-los i sospesar alguns aspectes més sentimentals que tècnics, que és on hi podrem trobar el preu pagat. Un dels col·lectius que més ho pot apreciar és el del que hem vist als dos sistemes en plena activitat.

 Des de un punt de vista personal, la diferència més substancial entre una nadala de nova tecnologia, i una de tradicional escrita a ma, és que amb la primera, et trobes davant la fredor de la pantalla d’una màquina reflectint un missatge amb una lletra tan perfecta com impersonal; amb l’altre, l’escalfor humana que desprèn l’escriptura feta per la ma de la persona que es vol comunicar amb tu; la lletra i la personal manera d’escriure com a part de la personalitat de cada individu arriba directe, res mecànic o electrònic s’interposa entre l’un i l’altre; si pot palpar el toc càlid d’una manualitat.

cartero5yk2A la mateixa sentència i condemna, està abocat el correu postal del gènere epistolar, vehicle de comunicació de la humanitat durant segles que es limitarà a subsistir de manera testimonial; ara, internet, el correu electrònic, les xarxes socials etc., són les tecnologies que toca utilitzar per comunicar-nos, i és de justícia reconèixer que són mitjans de comunicació magnífics, sempre i quan no ens facin perdre les relacions directes entre les persones. No fa gaires dies, de l’article d’un diari em va quedar gravat a la memòria un paràgraf que deia: “Cinc cents amics a Facebook, no es poden comparar amb una abraçada”.

Malgrat que el preu hagi estat deixar enrere alguns aspectes humans a favor dels tecnològics, si som capaços de saber-los utilitzar en la seva justa mesura, el balanç serà molt positiu i satisfactori. Per això, el record que avui dedico a les nadales tradicionals, -les de cartolina, enviades per correu postal-, i en general a tots els antics mitjans de comunicació, és un record sense nostàlgia; però he de reconèixer que m’agradaria, que encara no fos l’adéu.

Traspassant la frontera entre l’entranyable nadala del carter dels anys seixanta i les noves tecnologies, acabo, desitjant-vos a tots -per mitjà electrònic-, un VENTURÓS I FELIÇ 2014.

Comentaris