Realitat Virtual i psicoteràpia

21

La Realitat Virtual (RV) i la Realitat Augmentada (RA) formen part de les denominades tecnologies de la informació i de la comunicació i es poden definir com un conjunt d’entorns tridimensionals amb els quals la persona interactua en temps real produint-se, d’aquesta manera, una sensació d’immersió (sentit de presència) similar al que tenim en una situació real. El sentit de presència i la interacció amb l’entorn són els components claus d’aquesta tecnologia.

La psicoteràpia o les intervencions psicològiques tenen com a objectiu millorar la situació emocional, personal i relacional del client, per dotar-lo de responsabilitat durant el procés i fer-lo partícip del seu canvi. Cada procés terapèutic és diferent, ja que cada persona és diferent. La finalitat del terapeuta ha de ser trobar la manera més adequada per al client en qüestió, amb l’objectiu d’assolir aquesta millora.

Com s’introdueix la Realitat Virtual i la Realitat Augmentada en la psicoteràpia?

Cada vegada és més freqüent l’ús de les noves tecnologies en l’àmbit de la psicologia clínica, però en quin sentit? A què es refereix?

Una de les funcions de la teràpia psicològica és dotar el client del temps i l’espai necessaris per dur a terme accions que, a la seva vida real, li generen certa inseguretat o por. La pràctica duta a terme dins una sessió és una pràctica segura i controlada, que apodera el client perquè la pugui extrapolar a la seva vida real i a diferents àrees i entorns.

Posem un exemple: ens trobem davant d’un client que ve a consulta perquè assegura que té dificultats a l’hora d’expressar-se davant dels altres i ho constata dient que sempre acaba discutint i que la gent no el comprèn. Ens trobem davant d’una persona que presenta dificultats en una àrea concreta de la seva vida com és les relacions socials i la comunicació. Tenint aquest cas com a exemple, els exercicis pràctics que realitzarem a les sessions tindran el component comunicacional com a eix i aniran destinats a practicar estils comunicatius més assertius en l’espai segur de la psicoteràpia. Un cop se senti segur i confiat, podrà extrapolar aquestes pràctiques en situacions quotidianes.

Com relacionem això amb la realitat virtual?

Tant la Realitat Virtual com la Realitat Augmentada doten de realisme aquestes sessions pràctiques i permeten reproduir al màxim l’entorn que necessitem recuperar per treballar algun aspecte en concret. El seu ús principal és el tractament de fòbies i ansietat.

Les fòbies són temors irracionals, excessius i fora del control voluntari, que duen a l’evitació de la situació o de l’objecte temut. Quan la persona s’enfronta a aquest objecte o situació experimenta ansietat intensa de forma immediata. El tractament cognitivoconductual ha demostrat ser extremament efectiu. Es treballa a nivell cognitiu, en l’anomenada reestructuració cognitiva, tècnica utilitzada per modificar pensaments i creences desadaptatives; i a nivell conductual, els exposa a poc a poc a l’objecte o situació fòbica  perquè puguin canviar les conductes de cerca de seguretat, evitació i cohibició que mantenen el problema. Aquest tipus de psicoteràpia també proveeix de recursos el client per  gestionar emocionalment la situació. L’objectiu terapèutic davant d’una fòbia és que la persona deixi d’evitar la situació temuda i pugui enfrontar-se de manera adaptativa i sense que s’activi l’ansietat.

Gràcies a la realitat virtual podem reproduir en l’entorn terapèutic les situacions o objectes als quals el client presenta fòbia i anar de mica en mica exposant-nos a les pors, treballant cognitivament i emocional, i gestionant les reaccions i els pensaments i creences establerts fins ara.

Posem un exemple: ens trobem davant d’una persona que ve a teràpia perquè vol superar una por específica, vol realitzar senderisme i muntanyisme amb la seva parella i no és capaç per la seva por a les alçades o acrofòbia. Cal dir que prèviament sí que en feia i a poc a poc va anar evitant les sortides fins a arribar al punt de no sortir mai a caminar per la muntanya. Comenta també que l’evitació comença quan va veure un dels seus fills en una situació de perill prop d’una finestra. De mica en mica, cada vegada que es trobava en una situació d’alçada, pujar una escala o sortir al balcó, presentava nivells molt alts d’ansietat i inclús atacs de pànic.

A més a més de treballar a nivell cognitiu i emocional la por en si, sobretot aquell desencadenant, gràcies a la realitat virtual vam poder experimentar escenes d’alçada, a dalt d’un edifici, pujant una muntanya, etc., on la clienta va poder exposar-se a situacions temudes en un marc protegit i revertir aquesta situació d’angoixa que vivia des que va passar la situació traumàtica.

La Realitat Virtual és molt útil també per a casos d’ansietat generalitzada, per ensenyar als clients tècniques de respiració conscient, relaxació progressiva i mindfulness en un entorn segur i que després, a base de pràctica, puguin portar-ho a terme davant d’una situació que els generi ansietat.

Ja per acabar, cal dir que la Realitat Virtual i la Realitat Augmentada són eines molt útils per a la psicoteràpia, però que el que realment és determinant és l’actitud i predisposició del client vers el seu procés i les habilitats del terapeuta. Per molt que puguem reproduir entorns i objectes per dotar del sentit de presència el client i de la interacció amb l’entorn, la capacitat de suggestió i de compromís amb el treball realitzat a la psicoteràpia també són molt importants per a l’eficàcia del tractament.