Racó de poesia

56

El racó de poesia n?inclou una d?en Pere de Tera i Fanals publicada el juliol de 1916 al número 39 de la primera època d?Emporion. Han passat 91 anys.

S?ha mantingut el text en la seva versió original (fou escrita en el català de l?època, anterior a la normalització lingüística de  Pompeu Fabra).

Com podreu observar, no disposem de cap fotografia de l?autor. Voldríem proposar als lectors d?Emporion que ens fessin arribar, si en tenen o en coneixen, detalls biogràfics de Pere Tera i Fanals. Gracies. 

Poemes de ma llar

Estiuejant

De nostra casa havem tancat la porta;
Terres enllá ens en’nem a fer camí,
que Natura nostra ánima conforta,
i ofereix meravelles a desdí.

Plau-nos seguir les valls i les muntanyes
i sojornar pels boscos i cimalts;
amarar-nos l?esperit i les entranyes
de les beutats dels dies estivals.

Sabem com són formoses les aubades
al Pirineu, perduts en un recó;
sabem la cleda ont dormen les ramades;
plena vivim la vida de pastor.

Sabem la majestat duna cinglera;
La serenor dels amples horitzons;
La broma que s’ aixeca en la ribera
i la ferma dels abims pregons.

De rajar les fonts la cantarella;
les floretes dels prats de mil colors…
la fé dels muntanyencs fan pura i bella, 
com ho són llurs costums i llurs amors. 

I devallen les muntanyes altes
vers la tardor, que té les postes d?or;
i retornen a les ciutats malaltes
amb claretats als ulls i obert el cor.

La casa nostra s’ompla d?alegria.
Enyorant-nos callada ens ha esperat.
Hi evocarem tot l?any la poesía
copsada als cims, exemptes de pecat.

PERE DE TERA I FANALS