Revista Emporion

Un artista en l’anonimat

6

Agustí Robert

Estem preparant un documental en col·laboració amb Can Quintana-Museu de la Mediterrània i l’Associació de Masos de Torroella de Montgrí i l’Estartit sobre la construcció de set masos a la plana d’aquest municipi ara fa cent anys, coneguts com els masos nous d’en Robert, en referència a Robert Robert i Surís, marquès de Robert i comte de Torroella de Montgrí, que en va ser el promotor i primer propietari.

Cercant documentació sobre aquest personatge de reconeguda empremta històrica a la vila, he pogut llegir un treball anònim*   sobre el seu germà Agustí Robert i Surís, una persona ben diferent però no menys interessant, des del punt de vista artístic i humà. La figura de l’Agustí, de caràcter afable i humil, amant de la cultura i les arts, contrasta amb la figura aristocràtica, interessada per les grans finances i opulent, del seu germà, marquès i comte.

El seu pare, Agustí Roberti Gorgoll, fill de Llagostera, persona destacada de la societat barcelonina i membre dirigent de grans empreses del moment, es va casar amb Maria Surís i Baster, provinent d’una família de Sant Feliu de Guíxols, ciutat a la qual sempre varen estar vinculats. Varen tenir dos fills. El gran, en Robert, tot i que es va llicenciar en dret, sempre va mostrar un fort interès pels negocis i tot allò que el podia portar a guanyar diners i ser un personatge important i reconegut dins l’alta societat catalana. D’altra banda, el fill petit, l’Agustí, de salut fràgil, des de jovenet va mostrar les seves preferències cap a les arts, amb una especial passió per la pintura. Va entrar a la Universitat de Barcelona, a l’Escola d’Arquitectura, encara que amb poca vocació. En adonar-se el seu pare que aquest no era el camí adequat per al seu fill, l’any 1881, el va deixar marxar cap a Roma. Aquesta era la il·lusió de l’Agustí. Tenir contacte amb les arts de la Ciutat Eterna, els grans clàssics de la pintura i amb companys que s’iniciaven com ell en la formació i pràctica d’aquesta art.

La posició econòmica dels seu pare li va permetre gaudir d’una privilegiada formació, amb estudi propi però allunyat de l’ambient bohemi dels artistes de l’època. La seva bonhomia li va permetre gaudir d’un cercle d’amistats que després esdevindrien reconegudes figures de l’art català i espanyol: els germans Llimona, Casanova, Serra, Querol, entre molts altres. Tot i que la seva estada a Roma li va ser molt fructífera en el coneixement i pràctica de l’art pictòric, els efectes de la seva malaltia es varen agreujar i acabarien per impedir que per la resta de la seva vida exercís la seva gran passió per la pintura.

Robert Suris

Durant aquests vuit anys, l’esforç que va fer per exercitar i personalitzar la seva obra va tenir uns resultats positius, ja que fou reconeguda i acceptada amb gran èxit per la crítica del moment, que fins i tot la comparava amb quadres de

Velázquez. “Entre las obras expuestas en la presente, llaman de preferencia su atención, un cuadro y dibujos de Robert Surís y un lienzo de Lloveras. Robert Surís a pesar de su brillante posición, no se dedica a perder el tiempo o a invertirlo en cosas fútiles, sino que cultiva con verdadera devoción el arte […].”  Va publicar a La Vanguardia del dia 7 de maig de 1889 una crònica sobre l’exposició de la Sala Parés del mateix mes de maig d’aquell any.  

El seu germà Robert sempre va tenir una estima especial pel seu germà petit i el va ajudar a alleugerar la seva dolorosa malaltia acompanyant-lo als millors balnearis d’Europa. El sofert caràcter de l’Agustí i la seva gran fe el varen encaminar a canalitzar les seves forces cap a obres de compromís benèfic i social. Va fundar el Sindicat Barceloní de l’Agulla, creat com a cooperativa de materials per a la costura, centre de col·locacions, caixa d’estalvis i caixa dotal. Conjuntament amb aquest sindicat va promoure el restaurant d’Obrers de Santa Madrona. Va fer construir un nou edifici per a aquesta institució del qual ell fou l’autor dels plànols i malgrat la seva invalidesa total va gestionar-lo i va aconseguir que una comunitat de religioses visquessin en aquest immoble i així s’assegurés la continuïtat del menjador social. Finalment, fundà un Patronat que heretaria el seu important patrimoni quan ell morís, cosa que va succeir l’any 1913, a l’edat de cinquanta-tres anys.

El seu compromís social es manifestà també essent un destacat representant del pensament catòlic social. Les seves idees polítiques i socials eren manifestades públicament en les conferències que realitzà l’any 1903 i que varen ser publicades com a “Conferències obreres sobre la qüestió social”.  Però entre els seus escrits destaca el de 1904, “A las clases directoras de Barcelona”, on feia una crida a les classes governants de Barcelona perquè prenguessin consciència de quin era l’origen de la qüestió social i actuessin en conseqüència.

Parlar dels artistes que ningú coneix sempre pot resultar interessant i l’Agustí Robert i Surís podria ser un d’ells. Però per als torroellencs la seva figura és encara més transcendent pel fet de la vinculació de la seva família amb la vila de Torroella de Montgrí. Tot i l’opulència que el nom de Robert pot representar per a aquestes terres, la figura de l’Agustí Robert ens l’acosta amb una altra cara, més humana, més propera. La d’un home d’origen de família acomodada, sí, però que  va viure  suportant una dolorosa malaltia, va ser fervorós amant de les arts i persona creient i socialment compromesa. Un artista en l’anonimat del qual, fins i tot, m’atreviria a proposar el nom per a un carrer de Torroella.

 * Criticart: Agustí Robert i Surís. (N’he pogut identificar l’autora: Isabel Artiguas Coll.)

Pàgina del blog on es pot trobar aquesta informació.

http://criticartt.blogspot.com.es/2012/02/agusti-robert-i-suris-un-artista.html

 

Comentaris