Revista Emporion

Qui té un hort…

217

Els espais d’horta constitueixen un dels paisatges més característics però alhora oblidats (o ignorats) de territoris mediterranis com el nostre. Pels requeriments de sòls fèrtils i aigua de verdura, fruita i hortalisses, s’han ubicat tradicionalment a les planes d’inundació dels rius, quan no directament dins la seva llera. La producció hortícola és tradicionalment diversa, composta d’un mosaic de feixes en constant mutació: algunes treballades, algunes amb regues, combinant sòls nus amb conreus herbacis i algun arbre fruiter, on hi ha patates un any, al següent pot haver-hi enciams, etc. Històricament, han jugat un rol estratègic en l’abastiment d’aliment per a la població local, sobretot en temps de penúria. Per la seva importància i per la intensitat de treball constant i compromís que requereix el seu manteniment, sempre s’han ubicat molt a la vora dels cascs urbans per facilitar-hi l’accés de les persones. Aquesta mateixa ubicació, però, ha suposat que, en temps més moderns, l’expansió de molts pobles i ciutats s’hagi fet, precisament, sobre aquests terrenys planers, propers i de fàcil excavació.

A Torroella, per sort i contra tot pronòstic, a la vora del Ter, a la zona del Tamariuà, un irreductible espai d’horta tradicional ha aconseguit arribar fins als nostres dies. Les fotografies aèries històriques ens mostren com, al llarg del darrer mig segle o més, han perdut bona part de la seva extensió a causa de l’avenç de la urbanització. Fins i tot en temps ben recents, la implantació de l’estació potabilitzadora o l’ordenació de la zona de l’Espai Ter els han anat robant terreny i ofegant-les. Tampoc ajuda a mantenir un bon aspecte que els seus camins es converteixin en aparcaments improvisats els dilluns de mercat amb més afluència. I malgrat tot, allà segueixen, resistint.

Al llarg dels darrers anys, a molts pobles i ciutats del país, ha anat naixent una consciència del valor d’aquests espais. Les raons poden ser variades. D’una banda, pot ser una resposta a la progressiva desaparició o degradació d’aquests espais, que en alguns casos havien esdevingut marginals. La regulació dels materials amb els quals s’aixequen tanques, portes o les construccions on desar les eines ha ajudat a dignificar molts d’aquests espais, amb l’eliminació de somiers i rulots. Potser també ha influït en el seu ressorgiment una major sensibilitat de la societat catalana vers el valor paisatgístic dels espais agraris tradicionals, o potser simplement perquè s’han incorporat com un espai verd més on anar a passejar i fer esport. La crisi econòmica de l’última dècada també és responsable del ressorgiment de l’horta, en la mesura que ha esdevingut la principal font d’aliment per a moltes famílies amb escassos recursos. En una societat cada cop més atomitzada i empesa a l’individualisme, les hortes són apreciades actualment com un espai de socialització, on sobretot la gent gran, a més de fer exercici i donar una utilitat productiva al temps lliure, es troba i pot compartir consells i anècdotes. Finalment, des d’àmbits acadèmics i ajuntaments, s’ha reconegut el valor dels espais d’horta com a espais de transició amables entre l’àmbit urbà i el rural o natural, essent d’utilitat per a l’ordenació del territori. La producció local, de qualitat, i sovint ecològica que s’hi conrea, també és cada cop més apreciada per un públic escarmentat pel consum d’aliments produïts a escala industrial, barats, però insípids.

Aquesta revalorització de l’horta en múltiples dimensions han empès molts ajuntaments a impulsar plans de recuperació i ordenació, o fins i tot creació, d’horts. Girona i Salt ofereixen un dels exemples propers amb més trajectòria i que posa l’accent en la capacitat d’inserció que té l’horta per a col·lectius desafavorits. A l’espai de Gallecs, al Vallès, l’èmfasi es posa en la producció ecològica, amb estrictes normatives que regulen des de l’ús de productes fitosanitaris fins a qüestions estètiques de les parcel·les. A l’àrea metropolitana de Barcelona molts municipis han posat solars públics, dividits en parcel·les, a disposició de particulars que els volguessin arrendar i treballar com a horts. En tots ells hi ha llista d’espera per aconseguir un tros. Begur mateix, aquest any ha impulsat un espai col·lectiu d’horta ecològica. A l’horta valenciana, la creixent demanda d’horts per part de població urbana ha impulsat que, des de la iniciativa privada, algunes propietats ofereixin trossos i la possibilitat d’emprar les eines d’ús compartit posades a la seva disposició.

L’any passat, Torroella va proposar, a través d’un procés participatiu de debat ciutadà, de crear horts comunitaris a la vora de l’Espai Ter. Les nostres hortes també es veurien beneficiades per l’anunci de l’ajuntament, d’ara fa uns mesos, d’adquirir i ordenar el rec del Ter Vell, que les articula. Actualment, la gran amenaça històrica per als horts de convertir-se en l’espai “buit” per on traçar la variant del poble sembla superada. Tanmateix, resta per veure com pot afectar-los la llargament estudiada reordenació de l’entrada de Torroella, sobretot a les peces compreses entre la prolongació del passeig Vicenç Bou i el camí dels Molins.

 

Comentaris