Revista Emporion

Qui se’n recorda de Jaume Balmes?

3

El polifacètic mestre del « seny català ». (Vic, 1810-1848)

“En la societat dels nostres pares dominava la fe, en la nostra preval la raó”

“El pensar bien consiste, o en conocer la verdad, o en dirigir el entendimiento por el camino que conduce a ella”

El bicentenari del naixement del filòsof i sacerdot vigatà Jaume Balmes és un fet cultural que ha passat pràcticament desapercebut. És paradoxal que un dels grans pensadors catalans, amb sòlides aportacions al nostre patrimoni intel·lectual col·lectiu (com a màxim exponent de la “filosofia del sentit comú”), i autor reconegut a l’Europa del segle XIX (juntament amb Josep Torres i Bages, 1846-1916), i amb una sòlida obra traduïda i editada al francès, a l’anglès, a l’italià i a l’alemany, sigui ignorat  i oblidat. Segons Francesc Torralba, -director de la càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull-, durant molt de temps a Catalunya, Jaume Balmes fou llegit, comentat i citat i les capes mínimament cultes del país havien estudiat El Criterio (1845), una de les grans fites del nostre pensament.

Precisament aquesta obra de divulgació, pretén orientar el lector dotant-lo d’un element de judici fiable per distingir la veritat de la falsedat. El seny, el sentit comú, és el punt de referència que dóna origen a l’articulació del criteri balmesià. Jaume Balmes també va modernitzar el pensament amb la introducció crítica dels grans autors del seu temps i va ser el primer pensador de l’estat espanyol que apostà pels nous formats de difusió de les idees, publicant, sense deixar els llibres, en revistes i diaris.

Actualment, però, per a molts universitaris el seu nom és, trista i senzillament, -com recorda Torralba-, només el d’un carrer de la ciutat comtal. Potser això és una conseqüència més del nostre món caracteritzat per aquesta modernitat líquida, i la seva volatilitat, la caducitat de tot, com ho recorda Zygmunt Bauman, el sociòleg i filòsof polonès de la Universitat de Leeds. Actualment, res no dura, tot es consumeix amb una rapidesa espaordidora i tot acaba convertint-se aviat en terra cremada. I no ha d’estranyar-nos doncs, que en aquest context decadent, s’oblidin els grans pensadors que donarien en canvi un profund sentit de durabilitat, solidesa, fermesa i permanència.

Com tot gran intel·lectual, Jaume Balmes, també va suscitar filies i fòbies. Massa sovint se l’ha desqualificat sense llegir-lo i en front de tòpics i de mirades acomplexades de detractors que el consideren unilateralment només com un tradicionalista catòlic, s’hi troben els apologistes que el situen com a màxim exponent del geni filosòfic català.

Inspirat en la filosofia escocesa del sentit comú, el polifacètic pensament balmesià va saber recollir el bo i millor del pensament cristià tradicional. Oposat a l’idealisme i al relativisme, va intentar -seguint l’expressió de Francis Hutcheston-, procurar la major intel·ligència, la major moralitat i el major benestar possible per al major nombre d’homes possible. El filòsof vigatà, nítida expressió i màxim exponent del seny català,  defensant un realisme  amb nitidesa i amb el do de la claredat, va ser capaç d’arribar en el seu temps al gran públic. I com que es remarcable la vigència actual de gran part del seu sòlid pensament, convé recordar-lo, homenatjar-lo i sobretot, rellegir-lo.

Bibliografia

1. Torralba F. El bicentenari de Jaume Balmes. Avui, 1 de febrer de 2010, pàg 19.

2. Balmes J. El criterio. Ediciones Ibéricas (octava edición). Madrid, 1959.

3. Fossas X, Puigdomènech J. Balmes J. El pensament català. De Ramon Martí a Norbert Bilbeny. Documenta Balear SL, Palma  (Balears) 2011, pp 65-67

Jaume Balmes-Vic

 Estàtua de Jaume Balmes al bell mig del claustre de la catedral de Vic.


Comentaris