Revista Emporion

Qui no sap escriure en català (científic)? III

5

Per posar un toc d’humor a la sèrie sobre conceptes científics, aquest tercer i últim escrit es dedica a unitats de mesura curioses o directament inventades amb finalitats satíriques.

Els estadis esportius són usats internacionalment com un recurs per a mesurar diferents variables. A casa nostra, el Camp Nou, on juga l’equip de futbol del FC Barcelona, sol ser la referència i és d’allò més polivalent, útil per a mesurar tant superfícies, volums com reunions de gent. Per al primer cas, quan s’ofereixen dades de superfície de certa magnitud, la premsa sol traduir el valor original en hectàrees (1 hectàrea és l’àrea d’un quadrat de 100 metres per 100 metres) a camps de futbol, perquè la superfície aproximada del terreny de joc, tot i ser rectangular, sol tenir una extensió propera a una hectàrea. En èpoques de sequera, el Camp Nou es converteix en una gran banyera que s’utilitza per il·lustrar gràficament l’aigua que consumeix la població catalana en una jornada o l’increment del volum emmagatzemat en un episodi plujós. En aquest cas, la mesura oficial més habitual seria l’hectòmetre cúbic (el volum d’un cub de 100 metres de costat), però recórrer a fer el símil amb un estadi de mides similars ple d’aigua ajuda a comprendre millor la magnitud de la notícia. Finalment, tots hem sentit o llegit com els recomptes de grans concentracions populars també es tradueixen al nombre de vegades que omplirien el Camp Nou, assumint que a les grades de l’estadi hi caben prop de 100.000 espectadors.

albert-helenMés restringit és l’ús d’una altra mesura igualment curiosa: el googol, i el seu derivat el googolplex. El terme googol el va inventar el nebot de nou anys d’un matemàtic nord-americà, Edward Kasner, per representar un nombre molt gran, en concret un 1 seguit de tants zeros fins que es cansés. Per no fer diferències entre gent més capacitada (o tossuda) i aquells que es cansen abans, al final es va optar per unificar la mesura a un 1 seguit de 100 zeros. El nom del famós cercador d’internet Google deriva d’aquesta unitat. Per si un googol no fos suficient per mesurar algun fenomen, el mateix autor del googol va inventar el googolplex, que en aquest cas és 10 elevat a un googol. Es calcularia multiplicant 10 per 10, agafar el resultat i multiplicar-lo per 10, successivament fins a un googol de vegades. El googolplex només pot existir com una idea, perquè s’estima que en tot l’univers hi ha menys partícules subatòmiques que unitats té el googolplex. Si el nombre pogués ser escrit en una sola línia, farien falta 93.000 anys viatjant a la velocitat de la llum per anar de l’1 fins a l’últim 0. A la sèrie de dibuixos animats Els Simpsons hi apareix un cinema multisales batejat com el Googolplex, que tot i disposar d’un mínim de 28 pantalles queda força curt respecte del que promet el nom.

Algunes unitats de mesura han estat creades amb finalitats purament humorístiques. Per exemple, com a alternativa als “cavalls de potència”, propietaris de vehicles modestos poden oferir el rendiment dels seus motors en “burros de potència”. Com que, segons aquest sistema de mesura, tres burros equivalen aproximadament a un cavall, el nombre resultant sempre serà molt més vistós. Un altre exemple de mesura de comèdia és el “barba per segon”. Es tracta d’una mesura de distàncies molt petites, que es defineix com la longitud mitjana que creix una barba masculina en un segon. Per fer-la més funcional, alguns físics estimen que equival exactament a 10 nanòmetres, per bé que la calculadora integrada al cercador d’internet Google l’estableix en la meitat, 5 nanòmetres.

Davant el repte de mesurar conceptes com ara la bellesa, els pensadors també s’han posat històricament en l’obra. L’escriptor de ciència-ficció Isaac Asimov i el matemàtic de la Universitat de Cambridge William Rushton es disputen l’honor de ser considerats els creadors de la unitat de bellesa helena. L’origen d’aquesta unitat es troben a la Ilíada, obra del poeta grec Homer, escrita el segle VIII aC. L’obra descriu alguns episodis de la guerra de Troia i l’extraordinària bellesa d’Helena de Troia, de la qual es diu que va ser el motiu pel qual 1.000 vaixells grecs van salpar per rescatar-la. Així, queda establert que 1 helena de bellesa és la quantitat de bellesa que aconsegueix que 1.000 vaixells es facin a la mar. Per tal de fer la mesura més funcional, 1 mil·lihelena és la bellesa necessària perquè un vaixell surti del port. Anant encara un pas més enllà en l’acudit, alguns experts han previst la possibilitat d’obtenir mesuraments negatius d’helenes i mil·lihelenes. En aquest cas, la mètrica quedaria definida com la quantitat de lletjor requerida per tornar a port 1.000 naus o fer amarrar una sola nau respectivament.

Fins aquí la minisèrie. El mes vinent, retorn a l’actualitat.

Comentaris