Revista Emporion

Qui no sap escriure en català? (19)

3

REGLA 16 – Tan, Tant, Quan, Quant.
Aquests mots són tan utilitzats, tant en el llenguatge oral com en els escrits, cartes, documents, etc., que convé conèixer bé la seva ortografia segons allò que vulguem dir quan els escrivim.
(La frase anterior ja demostra que són molt corrents: hi he escrit “tan” una vegada, “tant” també una vegada, i “quan” una altra vegada).
Quins són els criteris que he seguit?

1.    Tan
Serveix per comparar.
És invariable (només pren la forma tan).
Pot anar davant d’un adjectiu (gran, llarg,…)
Pot anar davant d’un adverbi (de pressa, lluny,…).
Exemples
Sóc tan gandul com tu                        (acompanya l’adjectiu “gandul”)
És tan pesat el pare com el fill            (acompanya l’adjectiu “pesat”)
No puc pujar tan enlaire                     (acompanya l’adverbi “enlaire”)
Estic cansat i no vull anar tan lluny     (acompanya l’adverbi “lluny”)

2.    Tant
Serveix per parlar de la quantitat d’una cosa (noms) o d’una acció (verbs).
És variable (pren les formes tant, tanta, tants, tantes) quan acompanya noms (paper, gana,…), segons la forma del nom: masculí, femení, singular, plural.
És invariable (no pren cap més forma que tant) quan acompanya verbs (córrer, menjar,…) i quan va sol (per ex.: I tant!)
Exemples
Calia tant peix per fer aquesta menja? (*)        (acompanya el nom “peix”)
I tu, per què vares comprar tanta carn?           (acompanya el nom “carn”)
Que si tinc gana?, i tanta!                                (acompanya el nom “gana”)
Tants caps, tants barrets.                               (acompanya “caps” i “barrets”)
L’ascensor suporta tantes persones?              (acompanya el nom “persones”)
       (*) També es diu: calia tant de peix ….
Corria tant perquè volia arribar primer             (acompanya el verb “corria”)
Sembla estrany que mengi tant                       (acompanya el verb “mengi”)
Que si estic cansada?, i tant!                           (va sol)
I tant, que jugaria al Barça, si pogués    !         (va sol)

3.    Quan
Es refereix al temps, vol dir “en el moment que”.
És invariable (només pren la forma quan).
Exemples:
Quan vaig venir, tu ja no hi eres.
Vindré una mica tard, però seré aquí quan sigui hora d’anar al teatre.
Has pensat quan anirem a veure l’àvia?

4.    Quant
Es refereix a quantitat (**).
És variable i pren les formes quant, quanta, quants, quantes si acompanya un nom (paper, estona,…).
És invariable amb la forma única quant si acompanya un adjectiu o un adverbi.
Exemples
No sé quant paper caldrà   (***)            (acompanya el nom “paper”)
Qui sap quanta estona hi serem            (acompanya el nom “estona”)
Quants anys tens?                                (acompanya el nom “anys”)
Quantes hores hi passarem?                 (acompanya el nom “hores”)
Quant llarg havia de ser?                       (acompanya l’adjectiu “llarg”)
Quant de pressa pot anar la moto?        (acompanya l’adverbi “de pressa”)
   (**)  Hi ha una forma de quant que no fa referència a quantitat:
Quant a això que dius… (equival al castellà: “En cuanto a lo que dices…”)
   (***) També es diu: No sé quant de paper …
————————————————————————————————————-
Observacions
•     Si bé aquestes regles no pretenen parlar de gramàtica, recordem que:
   els adjectius modifiquen noms (una noia prima, aquella paret gruixuda,…).
—    els adverbis modifiquen verbs (venia de pressa…, ho veurem quan vingui…)
•     No és aconsellable comparar idiomes, moltes vegades aquest sistema falla, però en el cas d’avui, una manera ràpida de saber si hem de fer servir quan o quant, tan o tant és fer-ne la traducció al castellà:
—    Si en castellà s’usa cuando, en català es diu quan.
—    Si en castellà s’usa cuanto, en català es diu quant.
—    Si en castellà s’usa tan, també en català es diu tan.
—    Si en castellà s’usa tanto, tanta,…, en català es diu tant, tanta,…
Però atenció:
—    Si en castellà s’usa “en cuanto a …” ,   en català es diu “quant a …“

—————————————————————————————————————-

Comentaris