Qui és el Pare Noel?

121

Puntual com cada any, quan comença el mes de desembre, o fins i tot abans, torna a presentar-se per entrar amb força durant uns dies a les nostres vides un entranyable ancià barbut i amb sobrepès, que vesteix un estrafolari conjunt vermell i blanc, i que no es cansa de recordar-nos que s’acosten les festes nadalenques, que és temps de bons desitjos i sobretot de fer regals. És innecessari que digui que es tracta del Pare Noel, perquè és un personatge sobradament conegut. Però que en sabem d’ell i dels seus orígens?

La llegenda de Santa Claus o el Pare Noel té els seus inicis al segle IV i es basaria en la vida de Sant Nicolau, bisbe de Mira, a l’Anatòlia (actual Turquia). Tot i que les proves de l’existència del sant són confuses i fins i tot dubtoses, la tradició conta que provenia d’una família benestant i molt pietosa, tal com sol correspondre en bona part dels sants; donà els seus béns a la gent més necessitada, essent especialment generós amb els infants, cosa que feu créixer la seva fama de benefactor de petits i grans, ajudada també pels miracles que se li atribuïren al llarg de la seva vida. Un dels més destacats fou segurament el que conta com va fer parar una tempesta al mar per salvar tres mariners de morir ofegats, cosa que li valgué convertir-se en el sant patró dels mariners en diversos països.

Les migracions cap al centre i nord d’Europa van fer que la fama del sant arrelés a Holanda, on es  popularitzà la seva festivitat, que se celebra el 6 de desembre. La figura del sant, que allà anomenaren Sinterklaas, es continuà recordant d’acord amb la tradició més genuïna, com un clergue denerit, més aviat adust i auster, que es guanyava l’escassa simpatia natural repartint a la mainada els regals que portava dintre un sac que li penjava de l’esquena.

Quan els holandesos començaren a emigrar a Amèrica, s’endugueren amb ells les seves tradicions, i entre elles no hi podia faltar el singular personatge de  Sinterklaas. Aquest, en terres americanes, aniria evolucionant i al llarg dels segles s’adaptaria a moltes i variades transformacions.

L’any 1809 l’escriptor Washington Irving, en la sàtira Història de Nova York, transformà el nom neerlandès Sinterklaas i passà a anomenar-lo Santa Claus, nom que perduraria en el temps.

El 1823, el poeta Clarke Moore va descriure Santa Claus com un ésser nan i denerit, molt semblant a un follet, que la nit de Nadal es desplaça en un trineu tirat per nou rens per repartir joguines a la mainada. Segurament va ser a partir d’aquelles dates quan Santa Claus va començar a deixar els regals el dia de Nadal o la nit abans.

Al voltants del 1863, el caricaturista Thomas Nast va transformar el personatge en un home barbut i gros, vestit de vermell, i amb un tarannà molt semblant a l’actual. Poc temps després, aquest Santa Claus passà a Europa, i més concretament a Anglaterra i França, on es convertiria en el Pare Noel, un personatge d’aparença semblant a l’americà, a qui canviaren la vestimenta per una altra de blanca amb detalls daurats.

L’any 1902, el llibre infantil de L. Frank Baum The life and adventures of Santa Claus fou el que propicià que el personatge es guanyés definitivament la immortalitat i el títol de Santa. Posteriorment, l’any 1926, arran d’una campanya de màrqueting, es consolidà la tradició que el Pare Noel tenia la seva llar al Pol Nord o a llocs molt propers com podien ser la Lapònia o Groenlàndia, tot dependria de la proximitat o dels interessos dels països més propers; quedà també definitivament establert que el seu mitjà de transport seria un trineu tirat per nou rens.

Als voltants de l’any 1931, els directius de la companyia Coca-Cola van encarregar al dibuixant Haddon Sundblom redefinir la figura de Santa Claus o del Pare Noel. Tot i que no va ser ell el primer a vestir-lo de vermell, sí que va aconseguir crear una nova imatge més humana i entranyable, popularitzada per les fortes campanyes publicitàries de la marca.

Així doncs, aquell auster i denerit clergue anomenat Nicolau, que segons la tradició solia vestir de verd, es convertí definitivament en un obès ancià de poblada barba blanca, vestit de manera estrafolària de color vermell i blanc, que viatjava pel cel en un trineu volador tirat per nou rens.

Durant les diades de Nadal, es deixa veure passejant pels carrers més cèntrics de les ciutats, desitjant-nos bones festes, incitant al consum i rient d’una manera que no m’atreveixo ni a comentar.

Si Sant Nicolau tornés a la terra, de ben segur que no es reconeixeria en aquell obès personatge nascut d’una estratègia comercial.

Amics i amigues d’EMPORION, amb les diades de Nadal trucant a la porta, que tothom comenci a preparar la llista de regals i a qui farà la comanda; però tant se val si l’escollit és el Pare Noel, els Tres Reis o el tió, permeteu-me que el meu regal avançat per tots vosaltres sigui el més sincer desig d’unes bones festes de Nadal, en pau, salut i harmonia, i si és possible, que els singulars personatges que ens acompanyaran aquests dies, ens facin ser moderats en les despeses, i molt generosos amb els regals, que per això són mags!

Amb tot el respecte i sense voler ofendre el Pare Noel, jo continuaré demanant els regals al tió i als Tres Reis, tot i que potser a hores d’ara ja tinc guanyats uns quants quilos de carbó.