quant la xocolata esdevé ART

Narcís Masvidal i Grau va arribar a aquest món al poble de Canet de Mar; de jovenet, atret per l’ofici de pastisser, va començar l’aprenentatge al seu poble natal. Assolida aquesta primera etapa, els següents catorze anys va exercir com a oficial pastisser en una reconeguda pastisseria de la Bisbal d’Empordà, on va consolidar i perfeccionar l’ofici.

En Narcís, home inquiet i innovador, no es conformava a ser un bon oficial pastisser; en tot el que abasta el seu ofici, volia poder desenvolupar lliurement el potencial creador que portava dintre; per això, l’any 1989, va decidir establir-se per compte propi i va triar Torroella per fer-ho, fet que va comportar el trasllat de la família a la nostra vila, per instal·lar-s’hi i regentar la pròpia pastisseria al passeig de Catalunya, n. 63. Anys més tard, amb el negoci consolidat i un reconegut prestigi, es traslladà a un local més espaiós, al n. 49-51 del mateix passeig Catalunya, on a més de pastisseria oferia també serveis de cafeteria, i és on continua a dia d’avui.

xocolata2Des de fa uns quants anys, quan encara el primer alè de la Setmana Santa s’endevina en un futur no immediat, en Narcís, molt abans d’exposar les mones tradicionals destinades a la venda, com volent ser un pregoner avançat de la Pasqua, ens sorprèn i posa a l’aparador de la pastisseria una mona gegantina, realitzada amb una pulcritud i un luxe de detalls que només poden sortir de les mans, de l’enginy i el saber fer dels creadors que dominen les matèries amb les quals treballen. Aquesta mona, com les de tots els anys anteriors, és un obsequi de la pastisseria Masvidal a la gent de Torroella en particular, i en general a tothom que li agradi la xocolata i sigui al lloc, el dia i l’hora que es repartirà entre els assistents.

Des que va començar a posar en pràctica les seves dots per modelar amb xocolata aquestes descomunals mones, cada any ha trobat idees amb motius locals, de ficció o d’actualitat, tocats amb unes notes de festa i d’alegria pròpies d’aquesta obra i de la diada, on per les boques de petits i grans, la mona acabarà la seva dolça vida. Al llarg dels anys, amb aquestes mones ha representat figures tan diverses i variades com poden ser el Duc, mascota de la Biblioteca Pere Blasi; en Massagran; el Titànic; l’Astèrix i l’Obèlix; els Gegants de Torroella, i així podríem seguir fins a comptar-ne vint-i-una de diferents que correspondrien als vint-i-un anys que han passat des que va començar amb aquesta iniciativa.

El material emprat per a la seva realització només és un, xocolata a dojo de totes les varietats, colors i textures -això ho va remarcar molt. A la mona no hi ha res més que xocolata. Una vegada acabada l’obra, se li dóna vida i es realça al conjunt, amb un colorit -fet amb colorants alimentaris-, que li darà el toc d’alegria i fantasia apropiats, perquè tot plegat esdevingui molt més que una espectacular mona de Pasqua, i passi a convertir-se en una veritable obra d’art de xocolata, que al mateix temps de delectar la vista a qui la contempli, satisfarà el gust del paladar als afortunats que podran assaborir els més de setanta quilos que pesa la criatura.

xocolataEnguany, ha volgut representar amb la seva obra el drac que es va presentar i va fer la primera cercavila pels carrers de Torroella el passat 20 d’abril, i que a partir d’ara, juntament amb els gegants i capgrossos, darà, si cap, un aire més alegre i animat a les festes on faci acte de presència.

Seguint la tradició de cada any, la mona de Pasqua, com tota obra d’art comestible i de vida efímera, el dia de Sant Jordi, a les 17.30 h, va ser trossejada, repartida i assaborida, fent les delícies de petits i grans que en aquells moments es trobaven a la festa organitzada a la plaça de la Vila de Torroella.

De ben segur que, hores d’ara, el cap d’en Narcís ja deu estar barrinant amb quina obra ens tornarà a sorprendre el proper any. No en tinc cap dubte que serà així, perquè a les seves mans qualsevol motiu, idea o personatge que modeli amb xocolata esdevindrà una obra digna d’admiració.