Revista Emporion

Proverbis, refranys i frases fetes

34

Dos proverbis

Els darrers mesos he exposat força refranys, avui proposo dos proverbis.
Abans d’ensenyar, aprèn”
Massa gent sentencia sobre assumptes complexos sense saber-ne gaire o gens, només cal mirar la televisió o seguir les xarxes socials. El proverbi fa present que s’ha de treballar molt una matèria per arribar a ser-ne mestre.
Qui mal entén mal respon”
Són freqüents les respostes equivocades només pel fet que hom no ha escoltat prou bé la pregunta, o perquè no l’ha entesa. En aquest darrer cas, molta gent no demana aclariments, o no s’ho fa repetir, per por de fer el ridícul.


Frases fetes

Aquest mes en presento algunes que utilitzen el mot “ull”:
Costar un ull de la cara” – Haver de pagar un preu molt elevat.
Creure (o fer) una cosa a ulls clucs” – Sense posar en dubte (o sense mirar el risc).
Fer els ulls grossos” – Dissimular, fer el desentès.
Fer uns ulls com unes taronges” – Mirar amb sorpresa, admirar-se.
No veure-hi de cap ull” – Estar satisfet, content, feliç.
Passar per ull” – Caure accidentalment una cosa per un forat, sortir d’una guia.
Tenir cara i ulls” – Estar bé una cosa, tenir bona presència.
Tenir els ulls al clatell” – No saber veure una cosa evident, que es té al davant.


Solucions proposades per a “Mandar al cuerno

Enviar a pastar fang”                               (Ma. Rosa Mateu, Julià Sanz)
Enviar que el moqui la iaia”                    (Julià Sanz)            (“Ves que et moqui la iaia”)
Engegar a fer punyetes”                          (Ma. Rosa Mateu)
A fer punyetes”                                         (Pere Camps Pascual)
Engegar a fregir espàrrecs”                     (Joan)
Engegar a dida”                                         (Roser Benet)

He escollit per comentar: “Engegar a dida”.
Quan era freqüent que les dones tinguessin força fills, no era estrany que els fos difícil d’alletar els últims que arribaven. Aleshores, algunes famílies benestants portaven aquests últims nadons a dida, és dir, a una dona que tenia prou llet per alimentar-los, i com que això suposava enviar-los a una família de nivell social més baix, “engegar a dida” volia dir, pròpiament, enviar algú a un estat pitjor que l’actual. (Sovint, però, de grans, el nen o nena seguien mantenint estreta relació i estimació per la vella dida, el seu marit “didot”, i els “germans de llet”).


 “Como mucho”

Feu una proposta: Quina expressió catalana de significat semblant podríem utilitzar?
El mes vinent comentaré les respostes rebudes.
Contesteu aquí

Comentaris