Prostitució

70

No he vist encara prostitutes a les carreteres del nostre Baix Empordà tal com es troben a les comarques veïnes. Que no les tinguem ben bé a casa no vol dir que el tema no ens hagi d’ocupar perquè el panorama actual és sorprenent. A les carreteres del l’Alt Empordà, de la Selva i a moltes d’altres, l’oferta a la vista és tan abundant que si sumem els nombrosos locals, tipus clubs, vol dir que assistim a un fenomen social mai vist. Sempre hi ha hagut prostitució, però ara el sexe ha passat a ser purament una mercaderia per consumir compulsivament, com aquell tipus de clientela dels grans magatzems que necessita comprar al marge de la necessitat o utilitat del producte. Em preocupa enormement que les prostitutes de les carreteres tinguin com a clients nois molt joves. Ningú sospitarà que aquests clients tinguin dificultats per trobar sexe gratuït en una època de tan fàcil lligar. Són joves que acaben les llargues marxes de festa, sovint després de consum de productes tòxics, demanant, com a traca final, els serveis de prostitutes a les quals imposaran vexacions, insults i maltractaments. Els animals no farien coses així. Ells es creuen, perquè paguen, amos del cos aliè.

És profundament decebedor que l’ètica professional de mitjans de comunicació seriosos no els privi de publicar diàriament anuncis il·lustrats de la més variada oferta sexual. Sense anar més lluny, el dia que escric aquestes ratlles, el Diari de Girona publica dues pàgines sobre el tema. El Punt una, El Periódico dues, La Vanguardia dues, El País es limita a uns pocs anuncis escrits i l’únic que no publica cap anunci sobre el tema és l’Avui. Tot plegat és d’una gravetat tan gran que és inexplicable que hi hagi tan poca contesta social. Més encara quan sabem que pel mig hi ha tràfic de persones, que algunes prostitutes ho són obligades, enredades en el seu país d’origen, que hi ha menors d’edat entre elles i que exerceixen la prostitució sense la més mínima seguretat sanitària.

Davant del panorama de la prostitució hi ha diverses teories. Bàsicament, però, hi ha la posició abolicionista (molt lligada a alguns grups feministes) que no admeten per a res la prostitució. És una cosa negativa i s’ha de perseguir sempre i arreu. És una tesi que s’ha adoptat en gran mesura, mitjançant lleis restrictives, a Suècia. Una segona visió és la reglamentarista que considera que sempre ha existit la prostitució i que cal respectar la voluntat de cadascú mentre s’exerceixi en llibertat i en condicions de seguretat de tot tipus.

El tema és d’una complexitat major que el que hom sospita en un primer moment. Les persones que vulguin ajudar a solucionar el problema han de tenir en compte que res es pot fer sense un estudi previ exhaustiu, ni sense escoltar les mateixes prostitutes. A la meva manera de veure, com tot, passa per una millora educativa i per iniciar campanyes per avergonyir els clients, particularment la clientela frívola i masclista que galleja encara, com la cosa més natural, de les seves preteses proeses sexuals.