Primavera pictòrica a les Galeries de Barcelona

168
Fig.1   Guinovart, “Seis poemes galegos”, 1998
Fig. 2  Antoni Clavé

És sabut que la primavera convida a sortir al carrer o a passejar per contemplar la gran varietat de paisatges i colors de la natura. Potser quelcom semblant passa amb la pintura que s’exposa a moltes galeries de Barcelona, on trobem una abundància d’exposicions amb diferents formats i estils de pintura.

Durant l’any Guinovart, les exposicions de la seva obra han sigut nombroses i en destacaríem la de l’Espai Volart (“La realitat transformada”, una cuidada retrospectiva de gran format), com també la de gravats que s’ha fet a la Joan Prats. Així mateix, encara podem veure una excel·lent mostra de gravats d’aquest autor a la Galeria Eude del carrer Consell de Cent (Fig.1), que tanca el seguit de reconeixements que els galeristes han fet de la seva obra.

Seguint el nostre recorregut, cal celebrar l’obertura recent en aquest mateix carrer de la Galeria Joan Gaspar, que presenta pintors dels seu propi fons, autors tan destacats com Arranz Bravo, Clavé (Fig.2), Tàpies, Claret (Fig.3), o Miró.

Fig. 3  Claret
Fig. 4  Zóbel, “Canción protesta III”, 1968

La Galeria Mayoral ens presenta una selecció de pintures abstractes de Fernando Zóbel (Manila,1924 – Roma,1984 ) que mostren la finesa i delicadesa del seu informalisme, com una variant personal de l’expressionisme abstracte    (Fig.4). Aquesta interesant exposició té com a contrapunt de la pintura de Zóbel unes magnífiques escultures de Chillida. A la Galeria Tàpies ens trobem amb un conjunt de gravats de Tàpies, on es veu el seu talent per la síntesi simbolista de signes i matèria, que apareix interpel·lant-nos al llarg de tota la seva obra (Fig.5).

A la Sala Parés de Barcelona també hi han desfilat darrerament una plèiade de pintors, dels quals ja vàrem destacar l’obra de Leticia Feduchi, que s’estén a altres pintors de registres molt diversos, com Gloria Muñoz, que capta amb un realisme líric postimpressionista el seu “Jardín de Ofelia”, o Xavier Rodés, que ens fa present l’atmosfera i la llum del seus paisatges amb un realisme auster i presencial (Fig.6). Actualment, a la mateixa sala hi podem veure l’obra subtil i inspirada de “Horizontes”, de Cristina Babiloni, o la de caràcter més simbolista de Lluís Ventós, “Natura morta amb brida” (homenatge a Torrentius, 1589-1644).

Fig. 5  Tàpies
Fig. 7  Picasso

A la vegada es torna a presentar a Barcelona la World Paper Gallery, la macroexposició col·lectiva de múltiples espais galerístics que utilitzen el paper com a suport de la realització plàstica. En el seu conjunt hi participen fins a tretze galeries: A 34, Art Petritxol, Artur Ramon Art, Clavell & Morgades, Contrast, Eude, Fifty Dots, Gothsland, Imaginart, Marc Domènech, Palau Antiguitats, Pigment Gallery i Sala Nonell. De totes aquestes podríem citar, a tall d’exemple, la mostra de gravats de Picasso (Fig.7) i Goya (Fig.8), així com dues obres sobre paper d’Estrada, que es presenten a la Galeria A 34. També se’ns mostra de manera innovadora i creativa la pintura sobre plafons de cartró de Joan Furriols a la Galeria Marc Domènech. Una pintura que dona pas a la bellesa equilibrada entre matèria i superfície (Fig.9). Finalment, fem esment de  l’espai Artur Ramon Art, on trobem el treball de Laura Lio, “Cuando yo era pájaro”, i obra recent de Josep Santilari & Pere Santilari.

La varietat i riquesa d’aquesta primavera pictòrica confirma la tendència a una recerca de noves formes d’expressió, que partint de tècniques clàssiques o  informals, discursegen amb talent i creativitat pel moment actual de la pintura a Barcelona.

Fig. 8  Goya
Fig. 9  Joan Furriols (obra recent)