Revista Emporion

Postal d’hivern

6

El 21 d’aquest mes entrem a l’hivern. És l’estació més freda de l’any i la que trobo més llarga. Temps tranquil, dies curts, nits llargues.

Aquest any, es podria dir que hem passat del calorós estiu al primer tast d’hivern, per tant jo, com a persona respectuosa que vull ser, li dono la benvinguda, encara que no sigui la meva estació preferida. Si pogués escollir em quedaria, només, amb la primavera i la tardor. Ja sé que en qualsevol situació sempre hi ha la part que no ens agrada prou i de la qual podríem precindir, però pensant en positiu, també l’hivern és atractiu, fascinant.

Gairebé a diari faig una caminada als afores de la vila, així que puc seguir els canvis que es produeixen en la natura i en la fauna a cada estació de l’any, unes transformacions marcades pas a pas per la climatologia. Vaig sense pressa, sense neguits, amb tranquil·litat, i observo amb atenció els camps, els arbres, els camins, la muntanya, el mar, el riu, i també les aus, les que ara, a l’entrada d’hivern, emigren a llocs més càlids, les que es queden i hivernen i les que cobreixen el seu cos amb més plomissol per defensar-se del fred hivernal.

Els arbres, després d’haver-los vist a la primavera, quan els sortien les primeres fulles, petites i tendres, ara s’alcen majestuosos, fins a cobrir d’ombra tota la soca. La tardor és temps de canvis: les fulles o els fruits, passat l’estiu, han madurat, es desprenen o els abastem de l’arbre. El vent i les pluges són els principals col·laboradors i responsables d’aquests procés. M’és difícil descriure l’esclat de colors que agafen les fulles, la diversitat de tons… Crec que hi trobaríem tota la paleta de colors, totes les gammes, com si en sentir apropar-se la seva fi es vestissin amb les seves millors gales. Però ja els fallen les forces per mantenir-se a l’arbre que les ha sostingut durant tota la seva curta vida. Les pluges i el vent de tardor, amb les seves embranzides, les llencen en força cap a terra; però si el vent és calmós, cauen suaument i lentament, con si baixessin en gronxadors imaginaris. Allí formen espesses i boniques catifes amb capritxosos dibuixos de colors variats.

També l’hivern ens reserva paisatges espectaculars. Qui no s’ha deixat encisar un matí en llevar-se pel nostre Pirineu nevat, quan el sol ixent l’il·lumina de ple? Un paisatge meravellós. L’herba, que ja comença a treure el cap als sembrats dels camps, amb la rosada de l’alba i la llum del sol matiner sembla una catifa amb petits lluentons sobre un llit verd intens. I si heu anat al bosc o a la pineda, segurament que us heu fixat amb les delicades clapes de molsa verda i tendra, ben posada al costat del grèvol, els gallerans i les pinyes seques, tot un jardí natural que ens anuncia que Nadal ja és a prop.

L’hivern també és temps de bolets…, aquesta exquisidesa que ens ofereix la naturalesa a la tardor! I que bons escalivats amb unes quantes botifarres de sal i pebre al caliu de casa o a recer del vent o del fred al bosc mateix, en un lloc on no sigui prohibit! Passejar a la vora del riu, tot i la pena que fa veure’l amb poc cabal, és una delícia, sobretot observant els ànecs i signes que s’hi passegen, senyorejant, sentin-se amos d’aquell territori. I el mar, a l’Estartit mateix, també és una meravella quan hi surt o s’hi pon el sol, i encara més quan es fa de nit i hi apareix la lluna plena, amb tota la seva bellesa i majestat… Se n’han fet fotografies que són autèntiques postals!

Però l’hivern és també temps de quedar-se a casa, davant la llar de foc, sempre acollidora, gaudint de mil lectures, de bona música i, si teniu accés al  MEZZO del CANAL+ a la T.V.,  de magnífics concerts amb les millors orquestres,  retransmesos des de tot el món. Com veieu, l’hivern té moltes coses boniques i agradables, només cal saber-les buscar i gaudir-ne! I si pot ser, amb un bon foc, una bona tassa de cafè o de xocolata desfeta amb torradetes i, sobretot, bona companyia.

Comentaris