Poemes d’arreu del món

16

El 23 d’abril de 2010, diada de Sant Jordi, va tenir lloc la quarta lectura de poemes d’arreu del món, organitzada per l’Oficina de Català de Torroella de Montgrí, Can Quintana-Museu de la Mediterrània, la Biblioteca Pere Blasi i l’Escola d’Adults.

Sota el títol “El meu país” es van poder escoltar dinou poemes procedents d’Alemanya, Andalusia, l’Argentina, Bangla Desh, el Brasil, Bulgària, Catalunya, Colòmbia, Dinamarca, Gàmbia, la Gran Bretanya, Guinea Conakry, Madrid, el Marroc, els Països Baixos, Polònia, Ucraïna i Veneçuela.

Els poemes, que estaven recitats en la llengua materna de cada participant, parlaven dels seus llocs d’origen, d’emocions, de sentiments i d’enyorança cap una terra que han deixat enrere… En definitiva, parlaven d’ells mateixos.

Amb activitats com aquesta es pretén fer un acte de reconeixement i respecte per a totes i cadascuna de les llengües que conviuen a la població. Aquestes llengües, vinguin d’on vinguin, formen part del patrimoni lingüístic i cultural de Torroella de Montgrí i l’Estartit, i tot i que la llengua que ha de vehicular les nostres relacions és el català, aquesta diversitat lingüística suposa un enriquiment per a tothom.

Així mateix, volem agrair a tots els participants, que són alumnes dels cursos de català per a adults que s’organitzen al municipi, i col·laboradors l’esforç que van realitzar per fer possible l’acte i a emporionque ens hagin cedit un espai per convertir, mes a mes, els nostres alumnes en els autèntics protagonistes de la lectura de poemes.Alemanya

ALEMANYA

Mein Land

Celine Rosenkind

In meinem Land aus Fantasie

sind die Menschen glücklich, streiten sich nie,

weil Liebe dort allein regiert,

dem Hass der Zutritt ist verwehrt,

falls er sich jemals dorthin verirrt!

Bist du einmal traurig,

vom Schicksal geschlagen

dort musst du es nicht alleine tragen,

denn um dich herum lächelt alles dir zu,

so trocknen deine Tränen im Nu!

In meinem Land aus Fantasie

gibt`s keinen Hunger, keine Not

dort lebt man gemeinsam in Harmonie

man teilt das letzte Stückchen Brot.

Die Armen und Nackten brauchen dort nicht zu frieren

genug warmer Stoff ist von Liebe gewebt,

es werden die schönsten Gewänder sie tragen, weil

Liebe, Freundschaft und Hoffnung dort lebt.

Die einzige Musik dort ist das Lachen

die Angst vor Krieg ist unbekannt

man redet nur über positive Sachen,

wer sollte da stecken Häuser in Brand?

Bomben werfen und schießen Raketen

das kommt in unserem Land nicht vor

wir lernten das miteinander reden

haben für alles ein offenes Ohr!

Auch über Gott wird nicht gestritten

wie er denn nun wirklich heißen mag

wir schicken gemeinsam unsere Bitten

in Frieden zu ihm an jedem Tag.

In meinem Land der Fantasie

dürfen Kinder noch froh sein und lachen

alleine lassen wir sie nie,

sondern machen zusammen die tollsten Sachen.

Nun sag doch selbst, währ das nicht schön

zusammen dies Land zu erschaffen

gemeinsam in Frieden durchs Leben zu gehn

einem Lied auf den Lippen, mit Gebeten als Waffen!


El meu país

Al meu país de fantasia

les persones són felices,

no es barallen mai,

perquè l’amor allà sols regna,

l’odi l’accés té denegat

en cas que intenti mai anar cap allà!

Si algun cop estàs trist,

colpejat pel destí,

allà no ho has de portar sol,

ja que al voltant de tu tot somriu,

i s’assequen les teves llàgrimes en un no-res!

Al meu país de fantasia

no hi ha gens de gana, cap penúria,

allà viu tothom en harmonia,

tothom comparteix l’últim tros de pa.

Els pobres i despullats

no es congelen allà,

hi ha prou tela calenta, teixit d’amor,

per portar els vestits més bonics,

perquè hi viu l’amor, l’amistat i l’esperança,allà.

L’única música allà és el riure,

la por a la guerra és desconeguda,

hom parla només de coses positives,

qui voldria posar allà cases incendiades?

Les bombes es llancen i es disparen coets,

això no existeix al nostre país,

aprenem a dir això l’un a l’altre,

i a tenir per tot una orella oberta!

Tampoc sobre Déu no ens barallem,

com ara de veritat es prefereix dir-se,

enviem en comú els nostres precs,

en pau a cadascú cada dia.

Al meu país de fantasia

encara poden estar contents els nens i riuen,

nosaltres no els deixem mai sols,

sinó que fem junts les coses més fantàstiques.

Ara dic en persona, no està molt bé

crear aquest país junts,

en comú, i anar-se’n en pau per la vida,

amb una cançó sobre els llavis,

amb pregàries com a armes!

Marion Wegner

 

Recita: Marion Wegner

Comentaris