Revista Emporion

Poemes d’arreu del món

4

País; Catalunya

Autor; Salvador Espriu

Assaig de càntic en el temple

Oh!, què cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà, on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.

Aleshores a la congregació,
els germans dirien desaprovant:
“Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que abandona el seu indret”,
mentre jo ja ben lluny, em riuria,
de la llei de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble,

Però no he de seguir mai el meu somni.
I em quedaré aquí fins a la mort, car soc també
Molt covard i salvatge, i estimo a més amb
un desesperat dolor aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Rosa Caballero

Llegeix en català: Rosa Caballero 

Comentaris