Revista Emporion

Poemes d’arreu del món

4

Venezuela

 

Mujer

 

De las cosas que hizo Dios… la más bella

que los ojos humanos hayan podido ver…

más linda que el sol, la luna y las estrellas

para mí, de todo lo más bello es la mujer.

 

Más bella que la hermosa primavera

o un día de otoño de bello amanecer

no hay en el mundo belleza más entera

que la belleza que existe en la mujer.

 

No hay en el mundo tesoros, ni grandeza

Ni encantos ni fuerzas ni hay poder

no hizo nada más bello la naturaleza

que el cuerpo escultural de una mujer.

 

Más bella que el alba al despertar el día

en que Dios nos regala un nuevo amanecer,

nada hay más hermoso que la policromía

que abundante reboza en la mujer.

 

Más bella que el esplendor de un valle!!

en la dulce penumbra de un anochecer…

no se engalana más hermosa una calle

que cuando por ella camina una mujer.

 

No hay nada terrenal ni en el paraíso

que más bella que ella pueda ser…

pues si la gloria existe… Dios la hizo

con la cara… y el cuerpo de mujer.

Dona

 

De les coses que va fer Déu… la més bella

que els ulls humans hagin pogut veure…

més bonica que el sol, la lluna i les estrelles,

per mi, de tot el més bell és la dona.

 

Més bella que la bella primavera

o un dia de tardor d’una bella alba,

no hi ha al món bellesa més sencera

que la bellesa que existeix en la dona.

 

No hi ha al món tresors, ni grandesa

ni encants ni forces ni hi ha poder,

no va fer res més bell la natura

que el cos escultural d’una dona.

 

Més bella que l’alba en despertar el dia

en què Déu ens regala una nova alba,

no hi ha res més bonic que la policromia

que abundant s’arrebossa en la dona.

 

Més bella que l’esplendor d’una vall!!!…

en la dolça penombra d’un vespre…

no s’engalana més bella un carrer

que quan per ella camina una dona.

 

No hi ha res terrenal ni al paradís

que més bella que ella pugui ser…

perquè si la glòria existeix… Déu la va fer

amb la cara… i el cos de dona.

 David Brand

Recita en Castellá: David Brand

Comentaris