Revista Emporion

Poemes d’arreu del món

3

 País: Senegal

 

S’il M’est Permis de Rêver

 

Sur une terre paisible, tendre coin de l’amitié,

J’ai rêvé d’un monde sans armes ni conflit Où les enfants joueraient avec lions et fourmis;

D’un monde sans guerre ni cruelle douleur Infligée par des lâches,

ces soldats du désespoir.

J’ai rêvé d’un monde où tous les hommes vivent A l’ombre de la paix, s’embrassant comme des frères, Pauvres ou riches de même peau ou de pays:

Toute une famille humaine libérée des capitalistes Qui noyaient dans la misère ses futiles querelles.

Sortie des moments sombres, des menaces du nucléaire!

J’ai rêvé d’un monde ou tous les hommes travaillent A la maison du bonheur, un seul Monde, une seule Paix.


Si em permet somiar

 

En una terra pacífica, àrea sensible de l’amistat,

vaig somiar amb un món sense armes o conflictes

on els nens juguen amb lleons i formigues;

un món sense guerra ni dolor cruel

infligit per covards, aquests soldats de la desesperació.

Vaig somiar amb un món on totes les persones viuen

a l’ombra de la pau, abraçant com a germans,

pobres o rics, de mateixa pell o país:

tota una família humana lliure de capitalisme

que es va ofegar en la misèria amb les

seves baralles inútils.

Fora dels moments foscos, l’amenaça nuclear!

Vaig somiar amb un món on tots els homes treballen a la casa de la felicitat, un únic món, una única pau.

 

Habibou Balde

Recita en francès: Habibou Balde 

Comentaris