Revista Emporion

Pobles sostenibles (I)

7

En aquest primer quart de segle, Catalunya té una tasca urgent a acomplir: la preservació del nostre medi ambient. I això significa comprometre’s en un nou paradigma social, polític i econòmic que ha de fer front a la greu crisi mediambiental.

D’ara endavant totes les polítiques que els catalans endeguem tant en l’àmbit nacional com en l’àmbit local s’haurien d’emmarcar sota els criteris de sostenibilitat. Aquest és el mot clau, el rovell de l’ou d’un nou llenguatge, d’una nova manera de ser i estar en el món. Una manera d’encarar les incerteses del futur des de una perspectiva més racional i positiva. Ara bé, què entenem realment per sostenibilitat? Segons l’informe Brundtland, aquest concepte es basa en la satisfacció de les nostres necessitats actuals, sense comprometre la capacitat de satisfacció de les generacions futures. És a dir, es tracta de deixar la casa neta i ben endreçada, abans d’apagar el llum. 

En aquests darrers anys hem avançat molt en la recerca d’una concepció pràctica de la sostenibilitat, hi ha ciutats i pobles que ja viuen en entorns cent per cent sostenibles. Parlem de pobles alemanys que han vist els estralls de la pluja àcida en els seus boscos. Aquests municipis han reaccionat davant la catàstrofe i s’han posat a treballar. Curiosament, aquests pobles són avui econòmicament pròspers, perquè la nova economia que promou la sostenibilitat crea treball i riquesa. 

Durant aquest mes d’abril, a Ginebra, es farà la setena conferència de ciutats i pobles sostenibles. Durant tres dies els municipis debatran les experiències que genera aquest nou paradigma social, cultural i vital. Torroella hauria de ser present en aquests congressos, perquè seria un indicador clar que la vila ha fet el pas definitiu cap a la via verda. 

Assenyalem que desenvolupament sostenible ha de ser sinònim de riquesa econòmica, de viabilitat social (arrelament i dinamització de la població) i de manteniment ecològic dels camps de conreus, boscos i zones marines, sense afectar ni l’atmosfera ni les aigües superficials i subterrànies. Si no es donen aquestes tres premisses, no estem parlant d’un poble verament sostenible. 

Els indicadors essencials, que farien de Torroella un poble sostenible, i, per tant, amb la possibilitat d’entrar en aquesta xarxa de pobles europeus, serien: 

  1. L’autosuficiència energètica amb fonts d’energies alternatives i netes;
  2. La reutilització de les aigües residuals;
  3. La minimització de la producció de residus;
  4. El consum de productes locals i reciclats. 

El tema de l’energia alternativa no és cap caprici; ans al contrari, és una necessitat peremptòria. Recordem que el Departament d’Energia dels EUA considera, en un informe escrit el 2005, que ja hem sobrepassat globalment la fase del Peak Oil (màxima extracció possible de petroli), i això vol dir, en conseqüència, que el cru ha entrat ja en una fase d’inestabilitat i volatilitat del preu, atès que cada cop és més difícil de poder ser extret. Aquest mateix informe concloïa que estàvem davant les portes d’una gran crisi energètica mundial, i instava al govern dels Estats Units a generar noves formes d’energia. 

Volem que els pobles catalans i els seus paisatges tinguin un model de creixement sostenible, i per això, en els propers articles, intentarem analitzar diversos aspectes d’aquest nou canvi de paradigma.

Comentaris