Pere Miranda, vint anys d’arquitecte municipal

108

Pere Miranda Marqués va ser arquitecte municipal de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí quasi 21 anys, des de l’any 1979 fins a l’any 2000. El seu pas, aquests anys, pel Departament d’Urbanisme d’aquest Ajuntament va fer que quedés l’empremta de molts projectes d’obres i actuacions seves, al nostre municipi.

Pere Miranda és fill de Regencós, encara que actualment té fixada la seva residència entre Begur i Barcelona on, juntament amb l’arquitecte Francesc Bonastre, amb qui forma equip per realitzar els seus treballs, tenen obert dos despatxos d’arquitectura, un a cada població. En Pere va néixer l’any 1944. Després dels estudis elementals va estudiar peritatge mercantil i va treballar en una gasolinera, en un banc i com a comptable en un despatx de Girona. El descobriment de la seva vocació per l’arquitectura li va arribar tard, a 23 anys. Compaginant el treball amb els estudis, va fer primer la carrera d’aparellador i tot seguit la d’arquitectura. No va ser fins a l’any 1978 que va obtenir el títol d’arquitecte, quan ja tenia 34 anys.

L’altre dia en un sopar, en Pere em comentava que la seva primera vocació va ser la medicina, però la manca de recursos econòmics el va portar a uns estudis inicials més fàcils i de més ràpida repercussió econòmica. Primer estudis administratius i després d’arquitecte tècnic. En fer aquests estudis es va adonar que tenia facilitat pel dibuix, la pintura i tot el que estava relacionat amb la creació plàstica, i va decidir continuar els estudis fins a graduar-se com a arquitecte.

Ens vàrem conèixer quan estava acabant la carrera d’arquitecte tècnic l’any 72, en unes trobades de parelles joves que organitzaven els sectors progressistes de l’església a Sant Martí de Llémena, on també, amb la meva dona, vàrem conèixer en Vicenç Fiol, llavors vicari de Palafrugell i poc després rector de Regencós. Des d’aleshores vaig tenir en Pere com un referent de treball, honradesa i voluntat clara. Estem d’acord que aquelles trobades que es perllongaren al llarg d’uns quans anys, en l’època de transició democràtica i quan totes les parelles érem acabats de casar o a punt de fer-ho, van tenir una importància cabdal en les nostres vides.

L’entrada a l’Ajuntament com a arquitecte reconeix que va ser un repte per a ell. Substituïa Joan Baca Reixach, que feia quasi cinquanta anys que era l’arquitecte municipal, és clar que d’un sistema que convenia canviar. Però en Pere venia amb la il·lusió i el compromís de canviar les coses. Aquells eren temps no només d’arreglar un país, sinó de fer-lo nou. I en Pere ho tenia molt clar.

"La meva experiència en urbanisme era nul·la –em confessa–, però el fet de poder estar al davant de l’Àrea d’Urbanisme quan es va redactar el primer Pla general democràtic del municipi, treballs que es van fer en el decurs dels anys 1980 i 1981, em va permetre treballar al costat d’un gran urbanista, l’arquitecte Amador Ferrer, i del seu equip. Vaig aprendre l’urbanisme modern, la seva gestió, consultar i redactar normativa…".

En Pere Miranda, durant aquests anys no va estar en nòmina de l’Ajuntament. Ell cobrava per treballs realitzats: els projectes. "Potser així no em sentia funcionari", sentencia.

Quan li pregunto per quin projecte fet al municipi se sent més orgullós, no dubta a afirmar: "Almenys el que se m’ha agraït més i he notat més la satisfacció de la gent és la llar dels jubilats, tant de Torroella com de l’Estartit, però sobretot la sala on fan ball i festes al local el Recer."

Miranda va deixar de ser arquitecte municipal l’any 2000. Les noves exigències municipals feien que les possibilitats de dedicació no arribessin a satisfer aquestes exigències. Molta feina ja estava feta i en Pere preferia tornar-se a dedicar totalment a l’activitat privada. Tot i això encara va tornar per fer una tasca pendent a la vila: la redacció de la Normativa de Protecció del Paisatge Rural i Urbà del municipi de Torroella de Montgrí i la redacció i execució de les obres de rehabilitació de carrers i places del nucli històric de la vila. Juntament amb l’arquitecte Francesc Batlle, varen redactar i dirigir les obres de rehabilitació de la plaça de la Vila, plaça Pere Rigau i els carrers adjacents i de la Plaça Ernest Lluch, carrer Sant Agustí i carrer dels Dolors. Carrers que serien punt de referència per a la reforma del nucli històric, encara pendent.

Durant quasi vint anys, en Pere Miranda, juntament amb el seu company d’equip Francesc Bonastre, van redactar molts projectes d’obra nova o reformes tant a Torroella com a l’Estartit, entre els quals destaquem:

  • La rehabilitació de la plaça de l’Abat Oliva i el carrer Sant Genís al voltant de l’església.

  • La Llar de Jubilats el Recer. Nova sala i jardins i voreres del voltant.

  • La caseta per a la Confraria de Pescadors, la Llar de Jubilats al port de l’Estartit i la caseta de la Creu Roja a la platja.

  • La plaça del Lledoner, la rotonda, els jardins i el mur, i els serveis dels aparcaments.

  • L’adaptació i execució de l’obra de la plaça Empordà.

  • L’edifici de l’Oficina de Turisme de l’Estartit.

  • El disseny dels jardins John Lennon i l’escala d’accés a la part sud.

  • L’ampliació del cementiri de Torroella.

  • El gimnàs de les escoles Guillem.

  • El projecte plaça Costeau de l’Estartit.

  • La urbanització de la part central del passeig de Catalunya.

  • Els murs de contenció i reformes a la urbanització Roca Maura i Cap de la Barra de l’Estartit.

  • La rehabilitació actual de l’edifici de l’Ajuntament.

  • Molts projectes d’urbanització de carrers, tant a la vila com a l’Estartit.

I una tasca summament important que exigeix honradesa i professionalitat: informe i seguiment de les llicències d’obra major del municipi de Torroella, durant dues dècades