Revista Emporion

Per qui toquen les campanes

5

Al meu últim curs de carrera, parlo de 1958, estudiàvem Economia en un llibre extraordinari: el Samuelson. L’autor, Paul Samuelson, premi Nobel l’any 1970, va morir l’any 2009, tenia 94 anys, però el seu llibre es continua estudiant a tot el món, és un manual universitari clàssic. Com que els anys corren, les actualitzacions dels llibres d’aquests grans autors les solen fer alumnes seus, també de gran nivell i renom.

Recordo molt bé, tot i que fa anys que no l’obro, que el llibre començava amb una mena de pròleg que duia per títol “Per qui toquen les campanes”. En aquelles primeres pàgines, Samuelson advertia als seus joves lectors que, fessin el que fessin, es dediquessin al que es dediquessin, hi hauria sempre una qüestió que els perseguiria: els afers econòmics. Preus, costos, rendibilitats… Si en tenia, de raó!

Tot això no ho explico perquè sí. Hi he reflexionat sovint, però aquests darrers temps més que mai. No és possible viure o llegir les pàgines econòmiques d’un diari sense manejar mots i frases del món econòmic. Pràcticament tothom ha parlat un dia o altre de crèdits, hipoteques, tipus d’interès fix o variable, TAE, euríbor, preus i costos, descomptes per pagament avançat, i els més afortunats han col·locat diners a comptes a termini, fons d’inversió, fons de pensions, plans de jubilació. Als diaris es parla cada dia de deute públic, fons de garantia, deute fiscal, fons de rescat, agències de ràting, triple A+, swaps, derivats, edge funds, i un llarg etcètera.

Quantes hores de quins cursos de primària o de batxillerat han dedicat les escoles i instituts a instruir sobre tot això? Si jo hagués intentat entrar a la universitat sense saber les lleis de la gravetat, el suspens hauria estat garantit. Però hi vaig poder entrar sense saber la llei de l’oferta i la demanda. Jo diria que saber la llei de la gravetat m’ha afectat molt menys que la de l’oferta i la demanda, ni que fos per negociar el meu sou.

Si algú anés pel carrer sense saber que una poma cau perquè l’atrau la Terra, o que cal molta energia per vèncer aquesta atracció quan s’engega un coet amb astronautes, tothom se’n riuria, però si no sap per què els posseïdors de fons i els especuladors mundials li estan ocasionant les retallades de sanitat, tothom se’n fa càrrec. Sembla que hàgim d’acceptar que d’això només hi han d’entendre els bruixots de Wall Street.

Quan s’adonaran els educadors que cal instruir sobre Economia en tots els àmbits de l’ensenyament? Les primeres nocions als primers cursos, les matèries bàsiques més endavant, però que tothom arribés al final dels seus estudis amb prou bagatge per anar pel món i per poder llegir les pàgines econòmiques dels diaris tal com tothom en pot llegir les esportives. O gairebé tant.

Perquè, prenent les paraules de Samuelson, “les campanes toquen per a tothom”.

Comentaris